VI(r)US: darreres imatges

Aquestes són les darreres imatges rebudes de l'exposició VI(r)US. Pertanyen a les mostres de Cornellà (abril 2006), Alcalà de Xivert (maig 2006) i Tortosa (octubre 2006). Amb elles donem per finalitzat (per fi) aquest projecte que comprenia la publicació del llibre i l'exposició itinerant. Fins la propera: salut!

Díptic amb poema de Sergi Quiñonero


Tertúlia posterior a la presentació a La Fragua de Cornellà


Díptic de Raül Gàlvez per a Alcalà de Xivert

Esperant l'arribada de les masses: aspecte parcial de l'exposició acabada de penjar a la sala de Ruralcaja

Moments de la inauguració a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa


Díptic de l'exposició amb un poema de F. Xavier Forés

"Feines de no gaire" nou llibre de Jaume Sisterna

Desprès del parèntesi festiu l’Associació Pont del Petroli reprèn l’activitat poètica. En aquest primer semestre de 2008 tenim en la reserva tres nous llibres de la col·lecció la puça del petroli. El primer d’aquests volums (número 7 de la col·lecció) porta per títol “Feines de no gaire” de Jaume Sisterna.
Us presentem alguns dels poemes continguts al llibre i esperem que estigui molt aviat a les llibreries.

feina feta

Aquesta és la feina
que faig cada dia:
escriure paraules
en un paper.

Hi ha més paraules
que papers,
i no valen tant.

Però maten.


borsa

Ara que fan tantes rebaixes
podríem comprar unes quantes
accions d’una d’aquelles guerres
que prometen grans beneficis,

una guerra en liquidació,
a bon preu, poques bombes,
poca sang, que no faci gaire mal,
sense pretensions, domèstica
però consistent, ben feta,
que no es trenqui a la primera,

una guerra patriòtica,
nacional, independent
com la nostra i tot.

No badem: les baixes
es cotitzaran a l’alta.

Jaume Sisterna (Barcelona, 1930) Home de teatre, a més de poeta, format a l’Institut del Teatre de Barcelona.
És autor de peces com L’arribada de la primavera (1987) i Era un noi tímid i innocent (1988), les quals s’han representat durant els darrers vuitanta i els primers noranta.
Ha format part dels grups de poesia O així (amb Jordi Pope, Enric Casasses) i La Sopa Negra (amb Joan Vinuesa) amb els quals ha batallat per envigorir l’ofici de poeta. Al 1986 guanyà el Premi Hortavui amb Mal de poesia i al 1988 el Premi Marià Manent amb Novembre del meu any de néixer i de morir (Ausa, Barcelona, 1993). Ha publicat també els llibres de poemes Els autobusos porten a l’infinit (Sedicions, Barcelona, 1997) i La Senyora (Llibres del Segle, Barcelona, 2000) i participà al llibre col·lectiu Quintet (Pont del Petroli, 2002).

Pere Arquillué diu Gabriel Ferrater (Poesia i Cia...2007

Els poemes de Gabriel Ferrater prendran vida el proper dijous 13 de desembre al Teatre Zorrilla. L'actor Pere Arquillué ha recuperat un espectacle amb més de deu anys d'història que recorre tot l'univers poètic de Ferrater, a través d'una selecció de poemes de Dolors Oller i música en directe d'Eugeni Roig. L'espectacle consta de 17 poemes que repassen tota la trajectòria poètica de Ferrater, des dels primers poemes fins als últims que va escriure. Un espectacle de contrastos basat en una poètica de la claredat i el misteri, amb una visió de la felicitat des de la tristesa, moral però no moralista.

Gabriel Ferrater va morir a Sant Cugat el 27 d’abril de 1972. Anava a complir cinquanta anys (havia nascut a Reus el 20 de maig de 1922) i era un punt de referència obligada dins l’àmbit de la producció poètica i també dins l’espai de la reflexió intel·lectual. Poeta, lingüista, traductor i assagista en camps diversos de la cultura, la seva obra revela, encara avui, una de les intel·ligències més brillants i fructíferes del pensament crític i creatiu del segle XX. Precisa i brillant, la poesia de Gabriel Ferrater ens proposa un diàleg amb la realitat complexa i enigmàtica de les relacions humanes. Una poesia profundament subjectiva, personal i patètica que aconsegueix teixir una intriga que implica el lector i el porta cap a uns nivells de reflexió morals i sentimentals difícils d’oblidar.





Gabriel Ferrater

Paco Fanés: Segons Fora!

El passat 14 de novembre Poesia i cia...2007 va presenta Paco Fanés, Cèlia Torres i el grup Difícil Equilibrio amb l'espectacle poètic-musical SEGONS FORA! Per a tots els que no vàreu poder assistir-hi aquí teniu tres fragments del recital.

VI(r)US a l'Espai Betúlia, Badalona: el final (de moment)

La poesia visual, dins l’àmbit dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol, en aquests darrers quaranta anys, sempre ha tingut un recorregut silent o potser fins i tot secret, però amb una vitalitat persistent. Cada dècada ha tingut els seus moments d’eufòria i de decaïment, amb implicacions més o menys político-socials, però, ja sigui bé mitjançant exposicions col·lectives o individuals, o bé la publicació de llibres personals o antològics, la poesia visual sempre ha estat present.
El llibre VI(r)US ha estat el primer llibre antològic de la poesia visual dels Països Catalans i esperem que hagi sigut un punt d’inflexió per a futurs estudis i serveixi per seduir nous lectors i nous espectadors mitjançant la poesia visual, aquest híbrid d’imatge i text, frontera o, més ben dit, territori compartit entre la literatura i la pintura, artifici crític i lúdic alhora, espai on el metallenguatge poètic és un virus en constant expansió. JM Calleja del pròleg de lllibre VI(r)US.


JM Calleja en un moment de la seva conferència "90 anys de Poesia Visual a Catalunya"


Paco Fanés presenta l'exposició mentre Eddie (J. Bermúdez) prepara la seva acció


Al centre de la imatge Ferran Fernández i al seu costat l'escultor Ricardo Carnicero






Eddie en plena acció performàtica

im(PARAULES)

SEGONS FORA! Paco Fanés (Poesia i Cia...2007)

El proper 14 de novembre Poesia i cia...2007 presenta, SEGONS FORA! un espectacle poètic-musical a càrrec del poeta Paco Fanés acompanyat de Cèlia Torres al violoncel i del grup de música experimental Difícil Equilibrio. Paco Fanés ens proposa un recorregut vital, un camí poètic a la recerca de la pròpia pell com a únic element portador de veritats. Versos, molts d'ells amb una gran càrrega crítica i d'altres que incideixen en el temps com a vehicle d'enllaç entre les preguntes i la no-resposta habitual.
Paco Fanés, Cèlia Torres, violoncel.lista de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i el grup Díficil Equilibrio: Alberto Díaz, Enric Gisbert i Lluís Rodrigues, fusió amb un llarg recorregut en el camp experimental del so, han elaborat un infinit espai de poesia i música, un trajecte obert que volen oferir el 14 de novembre al teatre Zorrilla.

Domèstic

Ara plou i existeixen les set del matí,
la veu més llarga i més salvatge creada
s'imposa tacant la camisa del silenci:
les claus esperen damunt la taula,
que s'eliminin errors i se’n treballin nous

L'aigua s' escola per les teulades, mengem
deixalles de trinxera, arriben les estrelles
i es reposa una hora: la cara definitiva
s'esborra, cremen ulls, es pentinen mirades
i gargalls d'andana

L'última gota cau al plat u el gat es beu
el Nil, poc a poc anem descobrint anècdotes
de cristall a les parets: l'essència de les ferides
encén el motor dels braços,
ballar cridant.

Kabaret Obert, Xavier Sabater

Aquí teniu uns fragments del KABARET OBERT del passat 17 d'octubre, un recital de polipoesia de Xavier Sabater, Joan Casellas i Pere Sousa.

TREB-BALL, Xavier Sabater


La Virgen del Pilar, Pere Sousa


Joan Casellas

SABA-SANYO-CASIO