Inauguració de l'exposició PRICE i cia...

El dia 7 de novembre de 2011 s les 19 hores s’inaugura a l’Espai Betúlia de Badalona (carrer Enric Borràs, 43-47) l’exposició “Price i cia...” dintre del cicle Poesia i cia...2011. El projecte està format per tres activitats:

Exposició memorial sobre els festivals Price de Poesia dels anys 70 (Price dels Poetes, Gespa-Price i Price-Congrés)

Exposició de poesia visual amb els poetes Jordi Badiella, Edu Barbero, Xavier Bou, Joaquim Brustenga-Etxauri, JM Calleja, Xavier, Canals, Ferran Fernández, Raül Gàlvez, Daniel Montes, Dionís Orrit, Paco Pérez, Toni Prat, Joan Puche, Sergi Quiñonero, Àngels J. Sagués, Gustavo Vega.

Recital Price i cia... amb els 33 poetes participants en el projecte (Ferran Aisa,Odile Arqué, Anna Ballbona, Lluís Calvo, David Caño, Enric Casasses, David Castillo, Paco Fanés, Marçal Font i Espí, Bel Granya, Carles Hac Mor, Rodolfo del Hoyo, Coloma Lleal, Vicenç Llorca, Núria Martínez-Vernis, Pep Mita, Daniel Nomen, Martí Noy, Vinyet Panyella, Josep Pedrals, Primitiva Reverter, Santi Rufas, Gerard Sala, Màrius Sampere, Cèlia Sànchez-Mústich, Jaume Sisterna, Valentí Soler, Joan Soler i Amigó, Pau Vadell i Vallbona, Jordi Valls, Blanca Llum Vidal, Joan Vinuesa, Ester Xargay).



El 25 d’abril de 1970 es va celebrar al Gran Price el Festival de Poesia Catalana amb la participació d’una munió de poetes que van pujar al ring a lliurar amb la seva paraula un combat per la llibertat. Uns anys més tard la poesia va continuar el seu camí de lluita, sensible amb la història, en actes que recordaven la trobada dels poetes, com el Gespa-Price, el 15 de maig de 1975 al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i d’altres esdeveniments commemoratius celebrats el 1977 i el 1995.
Convoquem una vegada més els poetes, la nostra poesia, per evidenciar amb els mots aquest temps que ens ha tocat sentir. De la mateixa manera repetir quelcom de proper com són els versos del degà de les lletres badalonines Joan Argenté: Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva.
Heus aquí, doncs, com amb PRICE i cia... hem intentat recollir el foc dels festivals Price i recrear-los una vegada més amb tota l’emotivitat i energia de la paraula dels magnífics autors i col·laboradors que ens acompanyaran.

Calendari

07-11-2011 a les 19 h

Inauguració de l’exposició memorial sobre els festivals Price de Poesia
Presentació del llibre commemoratiu “Price i cia...”
Inauguració de l’exposició de poesia visual:

Exposicions obertes del 07-11-2011 al 19-11-2011

11-11-2011 a les 20 h

Recital Price i cia…
Amb la participació dels 33 poetes esmentats més amunt.
Presentat per Andreu Solsona, amb música de “Low, Low, Blowers (això és gravíssim)”: Ferran Besalduch (saxo baix), Joan Palacio (trombó contrabaix), David Parras (tuba)

"Les danses" de Martí Noy

Malgrat l'amenaça d'intenses pluges “Les danses” va convocar un bon grapat de seguidors de Poesia i companyia. Al aixopluc de l’Escola del Mar vam poder gaudir de bons instants de poesia i música amb Martí Noy, Lluís Vallès i Jordi Ortiz.
Els que hi vàreu faltar a la cita podeu veure ara el fragment inicial del recital.

Martí Noy al Racó d'en Gual

Seguim amb Poesia i cia... 2011...
El divendres 28 d'octubre (20 h) al Racó d'en Gual (la Rambla, davant de l'Escola del Mar) el poeta Martí Noy ens presenta el seu últim llibre "Les danses" (col. la puça del petroli nº 17). Estarà acompanyat de Lluís Vallès al saxo i Jordi Ortiz a la percussió.
Martí Noy i Freixa va néixer a Barcelona l’any 1974, però actualment viu a Badalona. És poeta i arquitecte. Ha publicat el poemari "Ella" en el volum titulat "El cos de lli", "Autoestop", premi de Poesia Joan Llacuna 2007 i aquest mateix any "D'ara endavant", premi de poesia Josep Maria López Picó de la Vila de Vallirana 2010.

Anagrama de Sal

Els assistents al recital de Bel Granya i Coloma Lleal vàrem trobar el caliu d’una Llibreria Saltamartí plena a vesar i un recital sobri i intens. Pels que vàreu fer campana, un petit tast.

"Anagrama de Sal" de Bel Granya al Saltamartí

El dimecres 28 de setembre (20 h) a la Llibreria Saltamartí comença el sisè cicle de poesia a Badalona "Poesia i cia... 2011" amb el recital de Bel Granya "Anagrama de Sal", títol del seu darrer llibre publicat per Pont del Petroli. La companyia en aquesta ocasió serà la de la poeta Coloma Lleal.
Us hi esperem!






















Grafitti

Acceptem el risc
i salvem també
una paret blanca,
on cadascú tingui
el ple dret d’escriure,
amb les pinzellades
més tosques i gruixudes,
les seves pors més ocultes.
Que cap no serà única,
totes seran compartides.

Any nou

A fora fa un vent inhòspit,
l’any s’ha despertat
enfurismat.
Aquí dins la sensació
de fred s’atenua
i el vaivé de les branques
dels arbres esdevé
una amenaça frustrada.
Escolto en Bibiloni
asseguda darrere dels vidres
i veig com els anys
s’escolen ràpidament
mentre la vida, ho sé cert,
recomença a cada passa.

Odes dins el quadrilàter

Activistes com Paco Fanés han mantingut viu l’esperit de la contracultura que va incendiar d’idees la dècada de 1970. A més amb col·laboració amb Joan Puche i altre militants del segell Pont de Petroli han fet que Badalona estigués viva en els circuits poètics i artístics. Mai no ens cansarem de reconèixer la tasca incessant i, sobretot, el tarannà obert i llibertari, que tan contrasta amb les opcions polítiques que han quallat al poder de la ciutat.
L’incansable Fanés presenta un nou poemari, Doble Espai, una interessant aproximació autobiogràfica, amb una primera part dedicada als històrics combats e boxa del Price, que alguns vam tenir la sort de descobrir com una metàfora de tot el que ens passaria a la vida. Fanés pertany a una generació devorada per l’ansietat, una plèiade d’artistes on podríem situar els desapareguts Pere Marcilla, Pau Maragall, Albert Subirats, Jordi Pope, Jaume Roure, Jaume Quadreny, Leo Segura i Genís Cano al costat dels supervivents Xavier Sabater, J.M. Calleja, Arturo Montfort i companyia, és a dir, la que es va forjar en revistes com Muerte de Narciso, La Cloaca i Star. En el seu refugi de Badalona, Fanés ha creat una xarxa d’exposicions, de recitals i les col·leccions de poesia. La iconografia urbana, la memòria de barriada, l’idealisme ferit i la cultura pop hi tenen un papr determinant. I Doble Espai és el paradigma d’aquesta actitud, un recull de versos però també una maner de mirar la realitat trencada, les velles joguines on es transporten l’amor i l’amistat, l’esperança i el deliri: “Necessitat d’ésser maleït, home de vi / per seguir endavant i dir el perfil del mar / desemparat i els dracs enlloc, dir els ulls / rebotant damunt l’instant del llit...”. Tant en els evocadors poemes pugilístics com en els beat-niks, Fanés està fantàstic dins un romanticisme d plenitud.

David Castillo, Avui+ 30 de juny de 2011

Quatre nous volums de la puça del petroli

La puça és un dels animals més molestos que coneixem, amb la paparra i els polls esdevenen una triologia exemplificant de les aspiracions de l’espècie humana. Com a diferència essencial, s’ha de dir, que la puça mostra una esveltesa i unes propietats insòlites, algú encara podrà recordar haver vist un circ de puces amb les seves acrobàcies increíbles. La motivació de la puça sempre és la mateixa observar els espectadors, amb la delectança de qui ofereix el nèctar que les faria felices. Un dels encerts de l’Associació Cultural del Pont del Petroli, ha estat crear una col·lecció de poesia amb el genèric de la Puça, així la identificació de l’animal amb la definició del tamany butxaca dels llibres. La puça també es caracteritza per no ser sedentària, per ser d’un inconformisme infatigable.












La poesia editada a la col·lecció la puça mereix també els qualificatius que defineixen l’animal: inconformista, nòmada, experimental, i molesta, sobretot, molesta. Fins a dia actual compta amb 18 títols i compta amb els autors: Valentí Soler, Paco Fanés, Gerard Sala, Joan Puche, J.M. Calleja, Jaume Sisterna, Jordi Badiella, Fidel Picó, Sergi Quiñonero, Dionís Orrit, Xavier Canals, Ariel Gangi, Jordi Valls, Bel Granya, Martí Noy i Toni Prat.

Una altra de les virtuts de la col·lecció és no discriminar per una línia d’expressió poètica: la poesia visual, el poema llarg, l’experimentació fa que la Puça esdevingui un laboratori interessant per la poesia catalana, i un reclam de cultura comarcal de primera línia. Les quatre darreres puces són una mostra d’aquesta vitalitat.

“Ni un pam de net al tancat dels ànecs” de Jordi Valls és un homenatge irreverent als poetes que han representat la comarca en els moments foscos del franquisme: Josep Gual, Joan Argenté i Màrius Sampere, uns poemes punyents, d’un onirisme deutor d’aquests grans monstres de la nostra literatura.

“La diversió de la paradoxa”… d’Antoni Prat, fa servir el llenguatge de la imatge per fer-nos interactuar amb les contradiccions conceptuals dels objectes quotidians, així el món simbòlic subliminal resta alterat per la pregunta poètica que busca mirar més enllà d’allò que sembla evident.

"Les danses” de Martí Noy, és una aventura poètica, d’un sol poema, on Martí, investiga les possibilitats de la dança, la subtilesa del llenguatge corporal com a definidor de l’espai humanitzat, on la paraula expressa els volums, i els temps buits els silencis.

“Anagrama de Sal” de Bel Granya és un volum dividit en tres apartats: “Pujo al rellotge” on el pas del temps i les absències deixen petjada d’estranyesa, “Poemes de Menorca” on es mesuren dos paisatges: l’interior de l’autoria i el de l’illa, i “De memòria” on la ironia pren la paraula i esdevé d’una lúcida fermesa.


Jordi Valls