Inauguració de "MUDANCES" a Agramunt

Per què "MUDANCES" ? Fa un temps el canvi era una excepció entre dues etapes d’estabilitat. Avui en dia el canvi s’ha convertit en constant i té una intensitat sense precedents. L'acceleració del canvi és una de les principals característiques del món actual. Paco Fanés, Dionís Orrit i Joan Puche tracten de fer una reflexió de les múltiples cares de les transformacions quotidianes i pretenen que l’exposició sigui una visió sobre aquest món en constant transformació, una observació d’aspectes de la realitat des de la pràctica artística.

La mostra restarà oberta fins l’11 de novembre


L'expedició que va sortir de Badalona a la portada romànica de l'esglesia de Santa Maria d'Agramunt


Josep Miquel Garcia, director de "Lo Pardal" presenta l'exposició mentre, al seu darrere, Marcel Duchamp s'ho mira atentament


Detall de l'obra "Mudances" realitzada conjuntament pels tres artistes


Sense Títol - Paco Fanés

L'últim combat - Paco Fanés

Cinc, Sota, Pardal - Dionís Orrit

Procés de colonització inacabat - Dionís Orrit

La esclavitud en 25000 palabras - Joan Puche


Sense Títol - Joan Puche

Poesia i Cia... 2007, Xavier Sabater

Xavier Sabater, poeta, editor i promotor d'actes relacionats amb la poesia. Des de 1970 fins ara ha practicat la poesia en el seu sentit més ampli: poesia underground, social, oral, sonora, fonètica, electrònica, visual, polipoesia, vídeo poesia i ciberpoesia. Ha recitat els seus poemes en tot tipus de festivals i mostres per tota Espanya, Itàlia, Portugal, Alemània... i aquest dimecres 17 d'octubre al teatre Zorrilla de Badalona a les 21 hores acompanyat de l'artista accionista Joan Casellas i Pere Sousa, rapsoda i un dels més importants poetes fonètics del nostre país, amb l'espectacle Kabaret Obert

MUDANCES Camí de "Lo Pardal"

El proper dissabte 6 d'octubre a les 12’30 hores s’inaugurarà l’exposició MUDANCES a la Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal” a la plaça Pare Gras, 5 d’Agramunt. L’exposició que consta de vint-i-cinc obres presenta els darrers treballs (poesia objectual i escultura) dels artistes badalonins Paco Fanés , Dionís Orrit i Joan Puche.


Díptic de l'exposició


Paco Fanés, Dionís Orrit i Joan Puche a "Lo Pardal"

"Efectivament, canvis; per tota arreu desplegaments orientats a un objectiu que potser es podria haver visualitzat en l’origen i per això mateix, forcen l’artista a assumir el seu compromís polític denunciant-los; però també transformacions sobtades per a les que el raonament causal es presenta com a insuficient per explicar un nou ordre de les transformacions capaç d’afectar el més profund de l’ànima.
Ordre larval i sinuós, que es pot detectar només a traves de l’humor i la ironia, en l’agitació nerviosa que es produeix en certs racons, on la remor de l’aire juga amb el borrissol i la criatura reptant –res que tingui a veure amb la lamentable transformació a que es veu sotmès Gregor Samsa- es retorça sobre si mateixa en l’afany per penetrar els estrats mes obscurs de l’existència i la cultura.
Ordre situat a l’altra banda de la llum, tot just on jau l’ombra, allà on, com va dir una vegada Céline –un altre expert en mudances- té lloc el que veritablement es decisiu.
Mentrestant es diria que els nostres amics no tenen presa i esperen el moment en que el dia doni mostres del seu cansament."

Felix Pelegrín (text extret del díptic)



Peça arqueològica - Paco Fanés


Fauna inconscient 2, Dionís Orrit


Sense títol - Joan Puche

"El temps, de tants dits" Joan Argente

Pels que no van poder assistir al recital de Joan Argenté el passat 20 de setembre aquí teniu uns petits fragments i el poema que va obrir la vetllada.







Cançó dels tres reis

Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquest estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru.

Veig la nit color blau tinta com navega,
veig la nit color blau tinta com navega,
la fragata del desembre,
la fragata del desembre.
Mar enfora l'avararen,
terra endins avançarà.
Viatgers que habiteu la popa,
d'una estrella seguiu la derrota:
adéu-siau, adéu-siau, adéu-siau!

Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquell estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru.

Poesia i cia... Joan Argenté

Per inaugurar el segon cicle de poesia POESIA i Cia..., un poeta i habitant il·lustre d'aquesta ciutat. Degà de les lletres betulanes i recentment reconegut amb la creu de Sant Jordi pel seu treball en favor de la poesia en llengua catalana.
Joan Argenté ens presenta: El temps, de tants dits. Títol també, del recull amb el que va guanyar l'any 1959 el premi Joan Salvat-Papasseit.
Investit per aquest vers, el poeta farà un extens recorregut per la seva obra poètica acompanyat del saxofonista Martí Serra.
Argenté, ens diu en una nota del llibre Cicle, bicicle, tricicle i ...

"És a dir: jo, a hores d'ara, situo, graons de petites certeses amunt, aquells estris lleugers anomenats paraules i ho faig amb l'intent, ni que sigui en va, de lluitar contra la lenta pesantor de la desconeixença .. "

Amb vosaltres el proper 20 de setembre a les 21 hores al Teatre Zorrilla de Badalona: Joan Argenté i Martí Serra!.

VI(r)US segona part

Aquí teniu una segona entrega d’imatges víriques de Mataró, Santa Eulàlia de Ronçana i Lleida.

Toni Cantó, Joan Casellas, Montse Pons, JM Calleja i Paco Fanés en un moment de la presentació el 26 de gener de 2006


Aparador de la llibreria Robafaves


Poema Visual de Pep Mita anunciant l’acte


Moment de la presentació al Centre Cultural La Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana (gener de 2006)


Díptic de les IV Jornades Guillem Viladot que acollien a Lleida l'exposició


Josep Miquel Garcia, Montserrat Felip, vídua de Guillem Viladot, JM Calleja i Joan Puche en un moment d la presentació (març 2006)


Acció de Labcrom di Sol en homenatge a Guillem Viladot


Cèsar Reglero en un moment de l’acció

Imatges de l’exposició

Jordi Sarsanedas al pont del petroli

Al març de 2006, vaig conèixer personalment al poeta Jordi Sarsanedas. Ell i la pintora Núria Picas, la seva dona, convidats pels seus amics, la Geni Bigas i en Jordi Ortiz i jo mateix dinàrem al restaurant Els Pescadors molt a prop del Pont del Petroli. En acabar la paella i després d'una enriquidora conversa vàrem fer una passejada amb el pantalà, patrimoni de la ciutat, com a fons. Als pocs dies el poeta em va fer arribar aquest poema - inèdit fins ara- i potser un dels darrers de la seva llarga i magistral obra. Set mesos després Jordi Sarsanedas ens deixava. A la memòria. Salut. Paco Fanés

Pont del Petroli

T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè -així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.

Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.

Jordi Sarsanedas

Jordi Sarsanedas, Núria Picas, Geni Bigas i Paco Fanés al pont del Petroli