L’aforisme és un gènere literari singular i no massa freqüent. Constitueix una expressió tan breu i condensada com enginyosa, un art de la paraula minimalista que no és a l’abast de tothom, tot i que l’hagin conreat plomes tan insignes com Rabindranath Tagore, Hans Magnus Enzensberger, Milan Kundera, Jorge Semprún, Simone Weil, Michel de Montaigne, François de la Rochefoucauld, Oscar Wilde, Victor Hugo, Friedrich Nietzsche o Woody Allen. I, entre nosaltres, Joan Fuster, Josep Pla, Frederic Soler “Pitarra”, Joan Oliver “Pere Quart”, Santiago Rusiñol, Màrius Torres o Miquel de Palol.
I en Joan Tudela n’ha escrit un miler exacte, que ha dividit en dos capítols que corresponen al temps en què es van escriure i un breu epíleg on es donen a conèixer les referències i cites i podem conèixer breument la intrahistòria del llibre que presenta.
Un petit avançament del llibre:
Exigeixo a Déu que existeixi! És el mínim que se li pot demanar.
La sinceritat és perillosa: un assassinat pot ser –perfectament–un acte d’autèntica sinceritat.
Els abstemis em semblen sospitosos. Sospitosos de què? No ho sé. I això me’ls fa semblar encara més sospitosos.
Si us obliguen a triar llibertat o igualtat, sense cap mena de dubte, trieu llibertat i igualtat. Amb una mica de fraternitat, si pot ser.
No crec en la reencarnació; però si n’hi ha a la pròxima vida vull ser funcionari. Més ben dit, funcionari als matins i poeta a les tardes.
La virtut és voluptuosa, però esforçada; el vici és voluptuós, però fàcil: per això el vici té més adeptes
Joan Tudela ha treballat com a periodista a premsa escrita, ràdio i televisió; ha estat director de la revista Grama i subdirector del setmanari El Món. També ha treballat com a guionista de documentals a TVE. És autor de diferents llibres periodístics. Pertany al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Com a escriptor, ha conreat la narrativa, l’assaig i els aforismes. El seu últim llibre literari publicat és el recull de narracions breus Amb molt de gust. Molt actiu com a articulista, ha publicat centenars d’articles d’opinió a diaris –sobretot a l’Avui, al Diari de Barcelona i a El Periódico– i a revistes –sobretot al setmanari El Món. Pertany a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada