Joglar a Andreu Solsona Planas
Si els veiessis, Andreu,
els gran titelles
atents només a les
paraules del consueta,
a pam a pam els creixen les
orelles,
que drecen com els rucs,
enravenades.
Actuen per radar, són
telepàtics
i tenen fil directe amb el
sapastre
que fa de director i els
acomboia
pels camins del no-res,
mai compromesos.
Assagen diligents, lletra
per lletra,
històries tan sabudes que
empudeguen
i ens provoquen els ois, i
enfastiguegen
fins les arrels del mester
del teatre.
Deixa’ls anar que diu que
fan comèdia
Són servidors de l’art de
la rampoina,
són el rebuig llardós dels
escenaris
i, impunement, ensenyen
les vergonyes.
Ignoren que tu ets a la
garjola
per defensar allò que ells
no defensen:
callen covardament , no es
manifesten,
I la lliure expressió no
els preocupa.
Si haguessis fet com ells,
series lliure
per fer el garrí davant
les bambolines,
començar i acabar grans parrafades
parlant del jardí de les
tres taronges.
Però tu no en saps,
d’explicar contes:
per actuar fas ús de la
careta,
i esparadrap vermell
creuant la boca,
i a sota del cartró hi ha
la pell viva.
Compassats els moviments,
deambules
mentre la sang et bat
dintre les venes:
no t’hi encaparris més,
Andreu, joglar,
perquè tu ets ben bé d’una
altre mena.
Josep Gual Lloberes
Del llibre Aboco el
sac, 2003 (edicions Pont del Petroli)
El novembre de 1977 a causa de la representació de l'obra La Torna, l'autoritat militar va processar i empresonar durant mesos als actors d'Els Joglars, un dels quals era Andreu Solsona. Aquest poema fou una col·laboració a l'àmplia campanya per la llibertat d'expressió, en suport d'Els Joglars per tal d'obtenir-ne l'alliberament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada