...Van posar en pràctica l’escriptura automàtica i ho van redactar en dues o tres jornades. La Marta també ficava cullerada perquè ella té un domini del llenguatge que ens feia descobrir paraules o expressions que reforçaven el text més pelat. L’exercici va ser concentrat i el Jaume recorda que ho van resoldre sense contemplacions. ...passats deu anys es van decidir a fer una autoedició. En aquell moment va aparèixer la possibilitat d’utilitzar el nom dels Simiòtics, primer “els Semiòtics”, inspirats més per Umberto Eco que pel grup de Patty Hearst, “amb la voluntat d’estirar el llenguatge vam buscar la contracció entre simis i òtics, com si fóssim simis sords.” El quart personatge en l’autoria va ser el també desaparegut poeta Pere Marcilla, que signa el pròleg com a Erep. El Jaume recorda que abans de publicar-lo, el químic, poeta i acadèmic Enric Casassas Simó, pare del poeta, va donar una opinió bastant favorable del text.
No apte per a gent poc disposada a l’elucubració i la follia, Una temporada a la nevera, més de quaranta anys després es mostra pletòric, ple de força i ira, talent i improvisació. Inspiració pura i sostinguda, la metralladora de versos continua ferint en una lectura, que celebro que puguin gaudir tant com els pocs amics que ens vam fer amb els escassos primers cinquanta exemplars que van editar, venuts rigorosament un per un.
del pròleg de David Castillo A LA RECERCA DE LA INSPIRACIÓ PURA
Marta Almenara, Jaume Martín i Albert Subirats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada