2013.
Carles Hac Mor i Ester Xargay, en aquells dies conductors d’una de les
propostes més interessants envers la difusió de la poesia per tot el nostrat
territori patri. Poesia als Parcs. Em van convidar a recitar a l’exterior de
l’ermita de Sant Feliuet de Savassona.
Així
doncs, un dia d’octubre, i després d’avançar per un costerut camí carregats amb
càmeres de vídeo, faristols, poemes, vi, entrepans i tota la parada poètica de
més quaranta persones, conqueríem el cim de Sant Feliuet dins del parc de les
Guilleries-Savassona. Un idíl·lic llogaret on en Carles Hac oficiava d’excels
xaman de la poesia inframuntanyenca. I va passar que el gran patriarca de la
despintura guarnit de roig intens anava concedint, solemne, la veu als poetes
al bell mig d’aquella majestuosa, olímpica superfície natural.
En
acabar el recital i per convertir l’acte poètic en una autèntica festa
pagano-escalaborniana, el bon ermità va oferir el calze del temple a tots els
presents, i en estranya comunitat vam beure el vi solar intuint els llibertaris
senders d’en Serrallonga des d’aquella mena de Sinaí que l’Hac Mor i la Xargay
–eterns amants de creativitat insuperable– havien obert amb l’ideal suprem
d’escampar versos entre les ànimes carnals que ara habitàvem aquells feréstecs
paratges.
Dies
abans o desprès, Carles Hac Mor va rendir visita al vell pantalà de la mar
badalonina anomenat Pont del Petroli per tancar els darrers serrells de la
publicació del seu llibre I Això no cal, escrit amb la col·laboració del
poeta Eugenio Tisselli (Edicions Pont del Petroli, 2013).
El
poeta Hac, però, no va arribar sol: l’acompanyaven dos dels seus fidels
acòlits, autors d’una original i inclassificable poesia. Catalina Girona i el
poeta ucraïnès Andriy Antonosvskiy. Una imatge amb el mico de l’Anís del Mono i
llevantada de fons és el que queda d’aquella increïble trobada. Una fotografia
ben endins del record d’aquest altíssim prestidigitador de paraules.
Que
allà enllà els àngels caiguts aprenguin l’art de la Paraparèmia de la teva veu,
Carles Hac Mor. O no.
Paco Fanés
Paco Fanés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada