Santi Soler i Amigó (Badalona, 1943-1999) va viure una vida marcada per la malaltia que el va atacar de petit, deixant-lo immobilitzat al llit durant la infància i l'adolescència. Malgrat aquesta circumstància, la seva vida intel·lectual i cultural no es va aturar i va arribar a fer dues carreres: filosofia i lletres i periodisme. Ara, els seus germans (Josep, Joan i Francesc) han volgut recuperar la pròpia memòria i la de la família Soler i Amigó a l'entorn del Santi, creant d'aquesta manera un corpus biogràfic del germà desaparegut amb Santi Soler, una vida contra corrent (Pont del Petroli). Finalment, el llibre recull també diversos poemes de Santi Soler escrits al llarg de la seva vida. Un recull a cura de la poeta Coloma Lleal.
Des de la seva etapa d'estudiant, Santi Soler va estar involucrat en moviments estudiantils i polítics d'esquerres. Les seves lectures de Marx, Lenin, Trotski, Bakunin, Mao i tots els teòrics revolucionaris recuperats durant el Maig del 68 van ser la base d'un marxisme llibertari o neoanarquisme, que va influenciar decisivament en la creació de noves organitzacions revolucionàries com el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) que es declarava obertament anticapitalistalista. Santi Soler i Amigó va formar part d'aquest moviment amb altres companys com els germans Solé Sugranyes, Josep Lluís Pons Llobet, Salvador Puig Antich, Jean-Marc Rouillan o Xavier Garriga Paituvi. Va escriure a publicacions com Etcétera, Ajoblanco, El Temps, Punto y Hora i va publicar els llibres Lucha de clases y clases de lucha (Anagrama, 1978) i Marxismo señas de identidad (Libertarias, 1981). Va formar part de la redacció del quinzenari Solidaridad Obrera, portaveu de la CNT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada