Xavier Sabater

El passat 6 de març se’ns va morir el poeta i amic Xavier Sabater. Xavier Sabater era poeta, editor i un entusiasta propagador d’un gènere minoritari dins de la minoritària poesia de cada dia: La Polipoesia. I amb ella tots els seus estimats afillats com ara la videopoesia, la fonopoesia, l’electropoesia, la ciberpoesia, la musipoesia... És a dir, en Xavier era un autèntic heroi poètic que va treballar el fons de molts d’aquests imprescindibles i a voltes poc valorats pals de la baralla poètica. Va editar autors gairebé desconeguts a les seves editorials La Cloaca i Sedicions, alguns com ara Roberto Bolaño en els seus començaments literaris en el recull, Algunos poetas en Barcelona, Sedicions,1979; altres autors que van passar per aquestes publicacions són Jaume Quadreny, J.M.Calleja, J.M de la Pezuela, Genís Cano... Ell mateix va fer cèlebres els seus poemes, “Saba,Sanyo,Casio”, “Poema d’anar a la merda” i “Jo Sóc”, entre d’altres interessants propostes. L’any 2013 va presentar el seu darrer llibre Versos adversos, In-verso Ediciones.

Xavier Sabater va col·laborar amb Pont del Petroli en diverses ocasions, la darrera va ser al cicle Poesia i cia... amb Joan Casellas i Pere Sousa .

Si passeu per La Papa del c/ Tapioles,12, al Poble sec, entreu i recordeu que en aquest local en Xavier Sabater va fundar el que era l’epicentre de les seves creacions, l’Associació de Performers, Artistes i Poetes Associats (la Papa) Una associació de Polipoetes que esperem continuïn en actiu per molts anys amb la inspiració deixada per aquest gran servidor de la Poesia.

Bon viatge,Xavier.

 

Cristo y tres tiros en la espalda (fragment)

Te vi anoche en una película de 70 Mm.
y observé atentamente como te crucificaban.
A mi lado una vieja lloraba
y yo me santiguaba mascando chicle
mientras una pareja se besaban
al compás de los martillazos.
Una cohorte de ángeles cantando dulcemente
ahogaba todos los bostezos.
El actor era muy guapo
pero no era Dios
cierto, lo sé.

 

Xavier Sabater a Poesia i cia...