Pàgines

dimarts, 8 de novembre del 2011

CAPS.A.11 a la presó

Presentació de la publicació CAPS.A.11 a la presó
editada per JM Calleja, Jordi Cuyàs i Jaume Simon
Divendres 11 de novembre a les 20 hores
a la presó de Mataró (La Riera, 117)

participen: Verònica Aguilera, JM Calleja, Jordi Cuyàs, Pep Dardanyà, Domènec, Santi Erill, Andrés Galeano, Neil Harbbison & Moon Ribas, Jaume Simon i Joan Urrios

Una vegada més des de l’Associació Cultural Pont del Petroli encetem un nou projecte allunyat de les nostres publicacions i recitals habituals i més enllà de casa nostra, però amb el mateix esperit d’avantguarda i d’interdisciplinarietat.

En alguna de les anteriors edicions de CAPS.A. es va convidar artistes, escriptors, teòrics i músics a col·laborar a la revista. Aquest cop volem també que diferents autors aportin un treball inèdit amb una idea comuna: CAPS.A. a la presó. Entenent la presó en la seva totalitat (conceptual, filosòfica, política...). Al nou número de la revista hi trobarem diferents àmbits de la creació (poesia, música, videoart, performance, escultura, fotografia, dansa...) d’artistes molt diversos, quant a tècniques i edats, que conflueixen en una idea comuna. És per això, que hem pensat en un nou número adaptat als temps i llenguatges actuals que sigui un nou repte on s’incorporin els darrers llenguatges artístics i tecnològics; sense perdre la nostra posició crítica vers l’abúlia, el cansament, el passotisme, el consum...



També volem que aquest nou número de CAPS.A. sigui una eina per reivindicar un espai que ha estat, des de l’època de la “transició democràtica”, una promesa incomplerta de centre cultural per a la ciutat. La presó, obra arquitectònica d’Elies Rogent de l’any 1853, fou declarada bé cultural d’interès nacional, dins l’apartat de monument històric, per la Generalitat de Catalunya l’any 2001; i actualment és un dipòsit, no de presoners, sinó d’entitats culturals. Creiem que la classe política de la ciutat ha de fer una valoració de l’estat de l’immoble i de la seva actual utilització. Reivindiquem la presó de Mataró com a espai cultural obert a la ciutat perquè es pugui conèixer la seva història (arquitectònica, social, política...) i projectar-la al futur.