Els poemes de Gabriel Ferrater prendran vida el proper dijous 13 de desembre al Teatre Zorrilla. L'actor Pere Arquillué ha recuperat un espectacle amb més de deu anys d'història que recorre tot l'univers poètic de Ferrater, a través d'una selecció de poemes de Dolors Oller i música en directe d'Eugeni Roig. L'espectacle consta de 17 poemes que repassen tota la trajectòria poètica de Ferrater, des dels primers poemes fins als últims que va escriure. Un espectacle de contrastos basat en una poètica de la claredat i el misteri, amb una visió de la felicitat des de la tristesa, moral però no moralista.
Gabriel Ferrater va morir a Sant Cugat el 27 d’abril de 1972. Anava a complir cinquanta anys (havia nascut a Reus el 20 de maig de 1922) i era un punt de referència obligada dins l’àmbit de la producció poètica i també dins l’espai de la reflexió intel·lectual. Poeta, lingüista, traductor i assagista en camps diversos de la cultura, la seva obra revela, encara avui, una de les intel·ligències més brillants i fructíferes del pensament crític i creatiu del segle XX. Precisa i brillant, la poesia de Gabriel Ferrater ens proposa un diàleg amb la realitat complexa i enigmàtica de les relacions humanes. Una poesia profundament subjectiva, personal i patètica que aconsegueix teixir una intriga que implica el lector i el porta cap a uns nivells de reflexió morals i sentimentals difícils d’oblidar.
Gabriel Ferrater
dissabte, 8 de desembre del 2007
dimarts, 27 de novembre del 2007
Paco Fanés: Segons Fora!
El passat 14 de novembre Poesia i cia...2007 va presenta Paco Fanés, Cèlia Torres i el grup Difícil Equilibrio amb l'espectacle poètic-musical SEGONS FORA! Per a tots els que no vàreu poder assistir-hi aquí teniu tres fragments del recital.
dilluns, 12 de novembre del 2007
VI(r)US a l'Espai Betúlia, Badalona: el final (de moment)
La poesia visual, dins l’àmbit dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol, en aquests darrers quaranta anys, sempre ha tingut un recorregut silent o potser fins i tot secret, però amb una vitalitat persistent. Cada dècada ha tingut els seus moments d’eufòria i de decaïment, amb implicacions més o menys político-socials, però, ja sigui bé mitjançant exposicions col·lectives o individuals, o bé la publicació de llibres personals o antològics, la poesia visual sempre ha estat present.
El llibre VI(r)US ha estat el primer llibre antològic de la poesia visual dels Països Catalans i esperem que hagi sigut un punt d’inflexió per a futurs estudis i serveixi per seduir nous lectors i nous espectadors mitjançant la poesia visual, aquest híbrid d’imatge i text, frontera o, més ben dit, territori compartit entre la literatura i la pintura, artifici crític i lúdic alhora, espai on el metallenguatge poètic és un virus en constant expansió. JM Calleja del pròleg de lllibre VI(r)US.
JM Calleja en un moment de la seva conferència "90 anys de Poesia Visual a Catalunya"
Paco Fanés presenta l'exposició mentre Eddie (J. Bermúdez) prepara la seva acció
Al centre de la imatge Ferran Fernández i al seu costat l'escultor Ricardo Carnicero
Eddie en plena acció performàtica
im(PARAULES)
El llibre VI(r)US ha estat el primer llibre antològic de la poesia visual dels Països Catalans i esperem que hagi sigut un punt d’inflexió per a futurs estudis i serveixi per seduir nous lectors i nous espectadors mitjançant la poesia visual, aquest híbrid d’imatge i text, frontera o, més ben dit, territori compartit entre la literatura i la pintura, artifici crític i lúdic alhora, espai on el metallenguatge poètic és un virus en constant expansió. JM Calleja del pròleg de lllibre VI(r)US.
JM Calleja en un moment de la seva conferència "90 anys de Poesia Visual a Catalunya"
Paco Fanés presenta l'exposició mentre Eddie (J. Bermúdez) prepara la seva acció
Al centre de la imatge Ferran Fernández i al seu costat l'escultor Ricardo Carnicero
Eddie en plena acció performàtica
im(PARAULES)
dissabte, 27 d’octubre del 2007
SEGONS FORA! Paco Fanés (Poesia i Cia...2007)
El proper 14 de novembre Poesia i cia...2007 presenta, SEGONS FORA! un espectacle poètic-musical a càrrec del poeta Paco Fanés acompanyat de Cèlia Torres al violoncel i del grup de música experimental Difícil Equilibrio. Paco Fanés ens proposa un recorregut vital, un camí poètic a la recerca de la pròpia pell com a únic element portador de veritats. Versos, molts d'ells amb una gran càrrega crítica i d'altres que incideixen en el temps com a vehicle d'enllaç entre les preguntes i la no-resposta habitual.
Paco Fanés, Cèlia Torres, violoncel.lista de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i el grup Díficil Equilibrio: Alberto Díaz, Enric Gisbert i Lluís Rodrigues, fusió amb un llarg recorregut en el camp experimental del so, han elaborat un infinit espai de poesia i música, un trajecte obert que volen oferir el 14 de novembre al teatre Zorrilla.
Paco Fanés, Cèlia Torres, violoncel.lista de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i el grup Díficil Equilibrio: Alberto Díaz, Enric Gisbert i Lluís Rodrigues, fusió amb un llarg recorregut en el camp experimental del so, han elaborat un infinit espai de poesia i música, un trajecte obert que volen oferir el 14 de novembre al teatre Zorrilla.
Domèstic
Ara plou i existeixen les set del matí,
la veu més llarga i més salvatge creada
s'imposa tacant la camisa del silenci:
les claus esperen damunt la taula,
que s'eliminin errors i se’n treballin nous
L'aigua s' escola per les teulades, mengem
deixalles de trinxera, arriben les estrelles
i es reposa una hora: la cara definitiva
s'esborra, cremen ulls, es pentinen mirades
i gargalls d'andana
L'última gota cau al plat u el gat es beu
el Nil, poc a poc anem descobrint anècdotes
de cristall a les parets: l'essència de les ferides
encén el motor dels braços,
ballar cridant.
Ara plou i existeixen les set del matí,
la veu més llarga i més salvatge creada
s'imposa tacant la camisa del silenci:
les claus esperen damunt la taula,
que s'eliminin errors i se’n treballin nous
L'aigua s' escola per les teulades, mengem
deixalles de trinxera, arriben les estrelles
i es reposa una hora: la cara definitiva
s'esborra, cremen ulls, es pentinen mirades
i gargalls d'andana
L'última gota cau al plat u el gat es beu
el Nil, poc a poc anem descobrint anècdotes
de cristall a les parets: l'essència de les ferides
encén el motor dels braços,
ballar cridant.
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Kabaret Obert, Xavier Sabater
Aquí teniu uns fragments del KABARET OBERT del passat 17 d'octubre, un recital de polipoesia de Xavier Sabater, Joan Casellas i Pere Sousa.
TREB-BALL, Xavier Sabater
La Virgen del Pilar, Pere Sousa
Joan Casellas
SABA-SANYO-CASIO
TREB-BALL, Xavier Sabater
La Virgen del Pilar, Pere Sousa
Joan Casellas
SABA-SANYO-CASIO
dissabte, 13 d’octubre del 2007
Inauguració de "MUDANCES" a Agramunt
Per què "MUDANCES" ? Fa un temps el canvi era una excepció entre dues etapes d’estabilitat. Avui en dia el canvi s’ha convertit en constant i té una intensitat sense precedents. L'acceleració del canvi és una de les principals característiques del món actual. Paco Fanés, Dionís Orrit i Joan Puche tracten de fer una reflexió de les múltiples cares de les transformacions quotidianes i pretenen que l’exposició sigui una visió sobre aquest món en constant transformació, una observació d’aspectes de la realitat des de la pràctica artística.
La mostra restarà oberta fins l’11 de novembre
L'expedició que va sortir de Badalona a la portada romànica de l'esglesia de Santa Maria d'Agramunt
Josep Miquel Garcia, director de "Lo Pardal" presenta l'exposició mentre, al seu darrere, Marcel Duchamp s'ho mira atentament
Detall de l'obra "Mudances" realitzada conjuntament pels tres artistes
Sense Títol - Paco Fanés
La mostra restarà oberta fins l’11 de novembre
L'expedició que va sortir de Badalona a la portada romànica de l'esglesia de Santa Maria d'Agramunt
Josep Miquel Garcia, director de "Lo Pardal" presenta l'exposició mentre, al seu darrere, Marcel Duchamp s'ho mira atentament
Detall de l'obra "Mudances" realitzada conjuntament pels tres artistes
Sense Títol - Paco Fanés
divendres, 12 d’octubre del 2007
Poesia i Cia... 2007, Xavier Sabater
Xavier Sabater, poeta, editor i promotor d'actes relacionats amb la poesia. Des de 1970 fins ara ha practicat la poesia en el seu sentit més ampli: poesia underground, social, oral, sonora, fonètica, electrònica, visual, polipoesia, vídeo poesia i ciberpoesia. Ha recitat els seus poemes en tot tipus de festivals i mostres per tota Espanya, Itàlia, Portugal, Alemània... i aquest dimecres 17 d'octubre al teatre Zorrilla de Badalona a les 21 hores acompanyat de l'artista accionista Joan Casellas i Pere Sousa, rapsoda i un dels més importants poetes fonètics del nostre país, amb l'espectacle Kabaret Obert
diumenge, 30 de setembre del 2007
MUDANCES Camí de "Lo Pardal"
El proper dissabte 6 d'octubre a les 12’30 hores s’inaugurarà l’exposició MUDANCES a la Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal” a la plaça Pare Gras, 5 d’Agramunt. L’exposició que consta de vint-i-cinc obres presenta els darrers treballs (poesia objectual i escultura) dels artistes badalonins Paco Fanés , Dionís Orrit i Joan Puche.
Díptic de l'exposició
Paco Fanés, Dionís Orrit i Joan Puche a "Lo Pardal"
"Efectivament, canvis; per tota arreu desplegaments orientats a un objectiu que potser es podria haver visualitzat en l’origen i per això mateix, forcen l’artista a assumir el seu compromís polític denunciant-los; però també transformacions sobtades per a les que el raonament causal es presenta com a insuficient per explicar un nou ordre de les transformacions capaç d’afectar el més profund de l’ànima.
Ordre larval i sinuós, que es pot detectar només a traves de l’humor i la ironia, en l’agitació nerviosa que es produeix en certs racons, on la remor de l’aire juga amb el borrissol i la criatura reptant –res que tingui a veure amb la lamentable transformació a que es veu sotmès Gregor Samsa- es retorça sobre si mateixa en l’afany per penetrar els estrats mes obscurs de l’existència i la cultura.
Ordre situat a l’altra banda de la llum, tot just on jau l’ombra, allà on, com va dir una vegada Céline –un altre expert en mudances- té lloc el que veritablement es decisiu.
Mentrestant es diria que els nostres amics no tenen presa i esperen el moment en que el dia doni mostres del seu cansament."
Felix Pelegrín (text extret del díptic)
Peça arqueològica - Paco Fanés
Fauna inconscient 2, Dionís Orrit
Sense títol - Joan Puche
Díptic de l'exposició
Paco Fanés, Dionís Orrit i Joan Puche a "Lo Pardal"
"Efectivament, canvis; per tota arreu desplegaments orientats a un objectiu que potser es podria haver visualitzat en l’origen i per això mateix, forcen l’artista a assumir el seu compromís polític denunciant-los; però també transformacions sobtades per a les que el raonament causal es presenta com a insuficient per explicar un nou ordre de les transformacions capaç d’afectar el més profund de l’ànima.
Ordre larval i sinuós, que es pot detectar només a traves de l’humor i la ironia, en l’agitació nerviosa que es produeix en certs racons, on la remor de l’aire juga amb el borrissol i la criatura reptant –res que tingui a veure amb la lamentable transformació a que es veu sotmès Gregor Samsa- es retorça sobre si mateixa en l’afany per penetrar els estrats mes obscurs de l’existència i la cultura.
Ordre situat a l’altra banda de la llum, tot just on jau l’ombra, allà on, com va dir una vegada Céline –un altre expert en mudances- té lloc el que veritablement es decisiu.
Mentrestant es diria que els nostres amics no tenen presa i esperen el moment en que el dia doni mostres del seu cansament."
Felix Pelegrín (text extret del díptic)
Peça arqueològica - Paco Fanés
Fauna inconscient 2, Dionís Orrit
Sense títol - Joan Puche
divendres, 28 de setembre del 2007
"El temps, de tants dits" Joan Argente
Pels que no van poder assistir al recital de Joan Argenté el passat 20 de setembre aquí teniu uns petits fragments i el poema que va obrir la vetllada.
Cançó dels tres reis
Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquest estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru.
Veig la nit color blau tinta com navega,
veig la nit color blau tinta com navega,
la fragata del desembre,
la fragata del desembre.
Mar enfora l'avararen,
terra endins avançarà.
Viatgers que habiteu la popa,
d'una estrella seguiu la derrota:
adéu-siau, adéu-siau, adéu-siau!
Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquell estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru.
Cançó dels tres reis
Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquest estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru.
Veig la nit color blau tinta com navega,
veig la nit color blau tinta com navega,
la fragata del desembre,
la fragata del desembre.
Mar enfora l'avararen,
terra endins avançarà.
Viatgers que habiteu la popa,
d'una estrella seguiu la derrota:
adéu-siau, adéu-siau, adéu-siau!
Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquell estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru.
dijous, 13 de setembre del 2007
Poesia i cia... Joan Argenté
Per inaugurar el segon cicle de poesia POESIA i Cia..., un poeta i habitant il·lustre d'aquesta ciutat. Degà de les lletres betulanes i recentment reconegut amb la creu de Sant Jordi pel seu treball en favor de la poesia en llengua catalana.
Joan Argenté ens presenta: El temps, de tants dits. Títol també, del recull amb el que va guanyar l'any 1959 el premi Joan Salvat-Papasseit.
Investit per aquest vers, el poeta farà un extens recorregut per la seva obra poètica acompanyat del saxofonista Martí Serra.
Argenté, ens diu en una nota del llibre Cicle, bicicle, tricicle i ...
"És a dir: jo, a hores d'ara, situo, graons de petites certeses amunt, aquells estris lleugers anomenats paraules i ho faig amb l'intent, ni que sigui en va, de lluitar contra la lenta pesantor de la desconeixença .. "
Amb vosaltres el proper 20 de setembre a les 21 hores al Teatre Zorrilla de Badalona: Joan Argenté i Martí Serra!.
Joan Argenté ens presenta: El temps, de tants dits. Títol també, del recull amb el que va guanyar l'any 1959 el premi Joan Salvat-Papasseit.
Investit per aquest vers, el poeta farà un extens recorregut per la seva obra poètica acompanyat del saxofonista Martí Serra.
Argenté, ens diu en una nota del llibre Cicle, bicicle, tricicle i ...
"És a dir: jo, a hores d'ara, situo, graons de petites certeses amunt, aquells estris lleugers anomenats paraules i ho faig amb l'intent, ni que sigui en va, de lluitar contra la lenta pesantor de la desconeixença .. "
Amb vosaltres el proper 20 de setembre a les 21 hores al Teatre Zorrilla de Badalona: Joan Argenté i Martí Serra!.
dijous, 30 d’agost del 2007
VI(r)US segona part
Aquí teniu una segona entrega d’imatges víriques de Mataró, Santa Eulàlia de Ronçana i Lleida.
Toni Cantó, Joan Casellas, Montse Pons, JM Calleja i Paco Fanés en un moment de la presentació el 26 de gener de 2006
Aparador de la llibreria Robafaves
Poema Visual de Pep Mita anunciant l’acte
Moment de la presentació al Centre Cultural La Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana (gener de 2006)
Díptic de les IV Jornades Guillem Viladot que acollien a Lleida l'exposició
Josep Miquel Garcia, Montserrat Felip, vídua de Guillem Viladot, JM Calleja i Joan Puche en un moment d la presentació (març 2006)
Acció de Labcrom di Sol en homenatge a Guillem Viladot
Cèsar Reglero en un moment de l’acció
Imatges de l’exposició
diumenge, 12 d’agost del 2007
Jordi Sarsanedas al pont del petroli
Al març de 2006, vaig conèixer personalment al poeta Jordi Sarsanedas. Ell i la pintora Núria Picas, la seva dona, convidats pels seus amics, la Geni Bigas i en Jordi Ortiz i jo mateix dinàrem al restaurant Els Pescadors molt a prop del Pont del Petroli. En acabar la paella i després d'una enriquidora conversa vàrem fer una passejada amb el pantalà, patrimoni de la ciutat, com a fons. Als pocs dies el poeta em va fer arribar aquest poema - inèdit fins ara- i potser un dels darrers de la seva llarga i magistral obra. Set mesos després Jordi Sarsanedas ens deixava. A la memòria. Salut. Paco Fanés
Pont del Petroli
T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè -així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.
Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.
Jordi Sarsanedas
T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè -així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.
Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.
Jordi Sarsanedas
divendres, 27 de juliol del 2007
Primitiva Reverter, "Lletraferida"
Una mica més de prehistòria. Pel maig i juny de 2006 es va presentar el llibre “Lletraferida” de Primitiva Reverter a la llibreria Saltamartí de Badalona i a la Biblioteca Can Baratau de Tiana amb la participació de Joan Arqué, membre del grup Mortimers. Aquí teniu unes imatges de l'acte de Tiana.
Una autora mediàtica
DONA
Vols estar sola o acompanyada?
Pintes o balles? Estudies i treballes.
Pentines els teus fills. Agafes l’autobús
i llaures l’esperança: el dia avança.
Escrius, somrius. Oficines i fàbriques.
Els llavis despintats o carmesí profund?
Tornes a casa. El nen té febre.
Treus la pols - o no vols -.
Escombres les ombres. Contestes el telèfon.
És ell - o no -.
Què soparem avui? Regues les plantes.
Acabes un informe. Planxes la bata.
No has fet el llit. T’ha de venir la regla.
Tens ganes de plorar. No saps què et passa.
La gata vol menjar. Et crida la veïna.
“Aviat plourà”. Reculls la roba blanca.
Tan blanca com la neu. La lluna creix.
La tele diu que és el teu dia
que hi ha una guerra nova
i que ha perdut el barça.
Blancaneus desperta sense príncep
i el príncep no sap a qui besar.
Ets bruixa o et princesa? Foc o Aigua?
Madrastra, fada, tempesta, llavor o calma?
Mestressa, esclava, crit, silenci, treballadora
o treballada? Ell no ha vingut encara.
Camines sola o acompanyada?
Et treus les mitges negres. O els pantalons de pana.
Et poses el pijama. O la camisa de dormir de seda.
Quin mal et fan les cames! Llegeixes un poema:
“Si m’agradés ser dona de casa
ja no voldria ser dona de carrer...
Si m’agradés ser dona de carrer
ja no voldria ser dona casada”.
Et truca la Maria. No sap què té.
Potser la primavera que s’apropa. Està cansada.
Potser la menopausa. Hauria de prendre vitamines.
Ell no ha trucat. Ha d’acabar una feina.
Se li ha mullat la roba a la terrassa.
Diu que la vida quotidiana l’aclapara.
“I si anéssim a prendre una cervesa...?”
Des de casa al carrer. Del carrer fins a casa.
Una dona, set dones, moltes dones.
Un dia, set dies, cada dia.
I una vida sencera per volar.
Vols estar sola o acompanyada?
Pintes o balles? Estudies i treballes.
Pentines els teus fills. Agafes l’autobús
i llaures l’esperança: el dia avança.
Escrius, somrius. Oficines i fàbriques.
Els llavis despintats o carmesí profund?
Tornes a casa. El nen té febre.
Treus la pols - o no vols -.
Escombres les ombres. Contestes el telèfon.
És ell - o no -.
Què soparem avui? Regues les plantes.
Acabes un informe. Planxes la bata.
No has fet el llit. T’ha de venir la regla.
Tens ganes de plorar. No saps què et passa.
La gata vol menjar. Et crida la veïna.
“Aviat plourà”. Reculls la roba blanca.
Tan blanca com la neu. La lluna creix.
La tele diu que és el teu dia
que hi ha una guerra nova
i que ha perdut el barça.
Blancaneus desperta sense príncep
i el príncep no sap a qui besar.
Ets bruixa o et princesa? Foc o Aigua?
Madrastra, fada, tempesta, llavor o calma?
Mestressa, esclava, crit, silenci, treballadora
o treballada? Ell no ha vingut encara.
Camines sola o acompanyada?
Et treus les mitges negres. O els pantalons de pana.
Et poses el pijama. O la camisa de dormir de seda.
Quin mal et fan les cames! Llegeixes un poema:
“Si m’agradés ser dona de casa
ja no voldria ser dona de carrer...
Si m’agradés ser dona de carrer
ja no voldria ser dona casada”.
Et truca la Maria. No sap què té.
Potser la primavera que s’apropa. Està cansada.
Potser la menopausa. Hauria de prendre vitamines.
Ell no ha trucat. Ha d’acabar una feina.
Se li ha mullat la roba a la terrassa.
Diu que la vida quotidiana l’aclapara.
“I si anéssim a prendre una cervesa...?”
Des de casa al carrer. Del carrer fins a casa.
Una dona, set dones, moltes dones.
Un dia, set dies, cada dia.
I una vida sencera per volar.
divendres, 13 de juliol del 2007
Imatges d'arxiu - Caminito
El 19 de gener de 2007 es va presentar a la llibreria Saltamartí el llibre "Imatges d'Arxiu" de Joan Puche, quart volum de la col·lecció "la puça del petroli". Aquí trobareu unes imatges del llibre i de la presentació.
Poc abans d’acabar l’acte de presentació els oficiants i assistents s’uniren per fer un assaig de càntic al temple.
Estampeta de mossèn caminito
Oració
Caminito que el tiempo ha borrado,
que juntos un día nos vistes pasar,
he venido por última vez,
he venido a contarte mi mal.
Caminito que entonces estabas
bordeado de trébol y juncos en flor,
una sombra ya pronto serás,
una sombra lo mismo que yo.
Desde que se fué, triste vivo yo,
caminito amigo, yo también me voy.
Desde que se fué, nunca más volvió,
seguiré sus pasos, caminito adios.
"Dos de sardinetes" i "Pàtria" dos dels poemes del llibre
Aspecte de la llibreria Saltamartí
Tres moments de la presentació
Poc abans d’acabar l’acte de presentació els oficiants i assistents s’uniren per fer un assaig de càntic al temple.
Estampeta de mossèn caminito
Oració
Caminito que el tiempo ha borrado,
que juntos un día nos vistes pasar,
he venido por última vez,
he venido a contarte mi mal.
Caminito que entonces estabas
bordeado de trébol y juncos en flor,
una sombra ya pronto serás,
una sombra lo mismo que yo.
Desde que se fué, triste vivo yo,
caminito amigo, yo también me voy.
Desde que se fué, nunca más volvió,
seguiré sus pasos, caminito adios.
"Dos de sardinetes" i "Pàtria" dos dels poemes del llibre
Aspecte de la llibreria Saltamartí
Tres moments de la presentació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)