pont del petroli poesia

Pont del Petroli a l'Horiginal

2012-01-25T11:25:00.001-08:00

El dimecres 1 de febrer a les 20,30 desembarquem amb les nostres darreres publicacions a l'Horiginal (carrer Ferlandina, 29 -davant del Macba):
Ni un pam de net al tancat dels ànecs de Jordi Valls,
La divrsió de la paradoxa de Toni Prat,
Les danses de Martí Noy,
Anagrama de sal de Bel Granya i
Price i cia... llibre en el que van participar Ferran Aisa, Odile Arqué, Anna Ballbona, Lluís Calvo, David Caño, Enric Casasses, David Castillo, Paco Fanés, Marçal Font i Espí, Bel Granya, Carles Hac Mor, Rodolfo del Hoyo, Coloma Lleal, Vicenç Llorca, Núria Martínez-Vernis, Pep Mita, Daniel Nomen, Martí Noy, Vinyet Panyella, Josep Pedrals, Primitiva Reverter, Santi Rufas, Gerard Sala, Màrius Sampere, Cèlia Sànchez-Mústich, Jaume Sisterna, Valentí Soler, Joan Soler i Amigó, Pau Vadell i Vallbona, Jordi Valls, Blanca Llum Vidal, Joan Vinuesa i Ester Xargay.

També serà una bona ocasió per a recuperar un video històric: pont del petroli a l'horiginal presentant el poemari "Quintet", al 2003) Video realitzat per Lluís Sabala

Esperem comptar amb un bon grapat d'aquests autors

Finalitza Poesia i cia... 2011

2011-12-22T09:55:00.000-08:00

Amb la presentació dels quatre darrers volums de la col•lecció la puça del petroli a Santa Coloma de Gramenet el passat 14 de desembre donem per finalitzat el cicle de poesia d'enguany. Un 2011 esgotador amb vuit títols publicats i el repte organitzatiu de l’exposició i el recital Price i cia... a l’Espai Betúlia de Badalona. Així doncs, unes setmanes de descans per agafar forces i fins el 2012.
Us deixem amb Rubén Pla, Isabel Granya, Glòria Bordons, Toni Prat, Martí Noy, Jordi Valls i Joan puche en unes imatges de la presentació a la Biblioteca de Singuerlín.

Rubén Pla, d'amunt la taula, parla del llibre de Toni Prat

Isabel Granya

Glòria Bordons

Foto "familiar" de la presentació

Ni un pam de net... de Jordi Valls

2011-12-18T08:56:00.000-08:00

Aquí teniu la crítica apareguda al bloc Última ronda de Ricard Mirabete del llibre "Ni un pam de net al tancat dels ànecs" de Jordi Valls.

En cadascun dels poemes d’aquest nou llibre de Jordi Valls, hi trobem un seguit de símptomes lírics que apunten a fites d’urbanitat poètica en les quals cadascú pot reposar-hi. Sojornar-hi durant un lapse de temps prou llarg. Ja des del començament del volum, el poeta ens mostra per on viurem els poemes que anirem llegint. Al llarg dels trenta-tres poemes, el jo poètic es va transmutant en la figura de l’altre que no és pas l’alterego de l’autor sinó tots i cadascun de nosaltres com a possibilitats circumstancials. Cal remarcar aquest fet ja que no hi ha l’ús d’un jo líric que ho faci tot i ho digui tot. El poeta és aquesta mena d’individu que està dins l’escena per donar veu a l’espectacle d’aquesta divina tragèdia que és el dia a dia. Sota l’empara d’una visió escrutadora dels fets reals per part del poeta, i a la manera de Joan Brossa en algun cas, com en el poema que tot seguit citarem, el poeta és aquell que es converteix en tot allò que destrueix i que es forma a partir de la identitat literària escrita en els seus poemes. El poeta és aquell que escriu d’una vida que és en part la seva i en part la nostra. El poeta és qui esbocina la carcassa del no-sentit i en fa partícules humanes que ens conformen. Aquesta idea la trobem en el poema joker en el qual el jo poètic dóna pistes sobre cap a on van les seves motivacions líriques i propi funcionament com a escriptor. Vegem-ne un tast: Em vaig convertint en tot allò que destrueixo, / en un vas ho recolliu per tirar-m’ho a sobre, / Recobert d’identitat acabo sent útil / l’amic que voldríeu per fer-vos respectar. (...) Quan baixeu la guàrdia torno a ser l’imprevist. / La tragèdia comença quan puja el teló. Un dels encerts principals del poema és tot allò que ens ensenya sobre l’art de poetitzar la realitat o bé de fer realitat per mitjà de la paraula. De tot plegat, Jordi Valls ho ha anat demostrant al llarg dels seus nou llibres publicats i des de fa molts anys amb la seva maduresa poètica.

Tot estirant el fil de la seva poètica, no podem deixar de citar el poema poesia en el qual construeix una reflexió sobre l’acte d’escriure -i de viure- en i des dels versos. El títol del poema ja és un encert perquè al·ludeix al gènere poètic però els versos escrits es refereixen al propi poema que es va desenvolupant. El jo poètic fa l’acció de donar el poema a qui el llegeixi: Aquest és el teu poema. Fes-ne el que vulguis, / el pots rebregar, esbocinar, omplir / de gargots, trepitjar-lo, o pixar-te a sobre. / També, si vols, els pots llegir i oblidar-lo / per sempre, o tornar-lo a escriure. És teu. Tot seguit hi fa la confessió necessària per tot aquell poeta verídic: i m’allibero / del dret i del deure de necessitar / la memòria falsa que et faràs de mi. Definitiu i concloent. Ens planteja una qüestió que fins ara no havia estat gaire plantejada: el poema escrit el necessita el seu autor o bé el necessitem els seus lectors? El poeta se n’ha desprès i d’allò escrit ell n’és l’autor però no és del tot una part de si mateix. Cal que uns i altres ens en fem partícips d’allò que és cada poema i del que apunta sobre l’individu i el món.

Al llarg del poemari un dels motius poètics predominants és la concepció amorosa que va teixint i desteixint la pròpia Modernitat, és a dir, el moment històric contemporani. Hi ha una línia de poemes com les dues parts del tracte (sobre el món de la parella, dels seus afanys i de les seves sortides naturals, com ara el rebuig o la mentida), pont neuf –aquell pont memorable en el qual hi trobem una parella que essent “sincers” han deixat de banda la sinceritat amorosa que els podria unir- o bé tants i tants d’altres poemes que versen de l’amor en parella com ara sobre el cor i la guerra freda. En aquests poemes hi ha un ensenyament moral compartit sobre l’amor com a repte, de l’amor com a pacte per no malversar el discurs íntim entre els dos estimats, i a una certa por implícita a no afrontar-lo del tot. Potser tot plegat és una qüestió de sinceritat. I no només una renúncia a no intentar-ho.

Aquest Ni un pam de net al tancat dels ànecs és una excel·lent continuació a la depuració lírica que mostrava Jordi Valls al seu celebrat poemari anterior Felix Orbe (València: Denes Editorial, 2010). Llegiu-lo si us escau la poesia. Viviu-lo si us escau pensar en allò que viviu; i sumeu versos a la capçalera del sentit, que van cap amunt, no resten enteniment i no són una sobreexplotació de cap mena d’espai útil i habitable.

Ricard Mirabete

Presentació de les noves "puces" a Santa Coloma

2011-12-04T04:45:00.001-08:00

El dimecres 14 de desembrea les 19,30 hores presentem les quatre noves publicacions de la col·lecció "la puça del petroli" a la biblioteca de Singuerlin (Pl. Sagrada Família s/n, Santa Coloma de Gramenet): “Ni un pam de net al tancat dels ànecs” de Jordi Valls, “La diversió de la paradoxa...” de Toni Prat, “Les danses” de Martí Noy i “Anagrama de sal” de Bel Granya.
Amb aquest acte finalitza Poesia i cia... 2011 i ens plau tancar a la ciutat veïna de Santa Coloma de Gramenet, donant per primera vegada un caire comarcal al nostre cicle de poesia.

Us hi esperem!!!

Price i cia... tercer assalt

2011-11-26T10:46:00.001-08:00

Tercer assalt del recital Price i cia... amb la música de Low, Low, Blowers i els poetes Santi Rufas, Gerard Sala, Cèlia Sànchez-Mústich, Jaume Sisterna i Valentí Soler, Joan Soler i Amigó, Pau Vadell, Jordi Valls, Blanca Llum Vidal, Joan Vinuesa, Ester Xargay i Andreu Solsona.

Fins un altre PRICE

Ferran Besalduch

Low, Low, Blowers

Santi Rufas

Gerard Sala

Cèlia Sànchez-Mústich

Jaume Sisterna

Valentí Soler

Joan Soler i Amigó

Jordi Valls

Blanca Llum Vidal

Joan Vinuesa

Ester Xargay

Foto de família

Price i cia... segon assalt

2011-11-26T06:02:00.000-08:00

Segon assalt del recital Price i cia... amb Carles Hac Mor, Rodolfo del Hoyo, Coloma Lleal, Núria Martínez-Vernis, Vicenç Llorca transformat en Jordi Valls (o Jordi Valls transformat en Vicenç Llorca), Pep Mita, Daniel Nomen, Martí Noy, Vinyet Panyella, Josep Pedrals i Primitiva Reverter.

Low, Low, Blowers (això és gravíssim)

Rodolfo del Hoyo

Coloma Lleal

Núria Martínez-Vernis

Pep Mita

Daniel Nomen

Martí Noy

Vinyet Panyella

Josep Pedrals

Primitiva Reverter

Price i cia... imatges (primer assalt)

2011-11-20T04:56:00.001-08:00

Per fi l'enregistrament del primer assalt de Price i cia... i el reportatge fotogràfic de Lorenzo Duaso. Ben aviat segon i tercer assalt...

Andreu Solsona, l'speaker de l'acte

Ferran Aisa

Odile Arqué

Anna Ballbona

Lluís Calvo

David Caño

Enric Casasses

David Castillo

Paco Fanés

Marçal Font i Espí

Bel Granya

Màrius Sampere

PRICE i cia... (visual 2)

2011-11-13T03:29:00.000-08:00

2 Pams-Daniel Montes

Cal·ligrafia-Dionís Orrit

Rellotge-Paco Pérez

Sense títol-Toni Prat

Sense títol-Joan Puche

Sense valor-Sergi Quiñonero

Petjada-Àngels J Sagués

Lliçó de geografia per a nens del tercer món-Gustavo Vega

PRICE i cia... (visual 1)

2011-11-13T03:04:00.000-08:00

Mentre ens arriben les imatges del recital i editem el material de vídeo pujem al bloc la primera part dels poemes visuals que formen part de la exposició.

Defensa-Jordi Badiella

Màquina per escriure correctament democràcia-Edu Barbero

Ens bombardegen-Xavier Bou

Lletra A-Joaquim Brustenga-Etxauri

Estructura-JM Calleja

Gran m...-Xavier Canals

Sense títol-Ferran Fernández

La crisi de la mortadel·la-Raül Gàlvez

Price i cia... ja camina

2011-11-09T09:58:00.000-08:00

A l'espera del recital de divendres aquí teniu unes imatges de l'exposició i de la inauguració (dilluns, 07 de novembre)

CAPS.A.11 a la presó

2011-11-08T09:50:00.000-08:00

Presentació de la publicació CAPS.A.11 a la presó
editada per JM Calleja, Jordi Cuyàs i Jaume Simon
Divendres 11 de novembre a les 20 hores
a la presó de Mataró (La Riera, 117)

participen: Verònica Aguilera, JM Calleja, Jordi Cuyàs, Pep Dardanyà, Domènec, Santi Erill, Andrés Galeano, Neil Harbbison & Moon Ribas, Jaume Simon i Joan Urrios

Una vegada més des de l’Associació Cultural Pont del Petroli encetem un nou projecte allunyat de les nostres publicacions i recitals habituals i més enllà de casa nostra, però amb el mateix esperit d’avantguarda i d’interdisciplinarietat.

En alguna de les anteriors edicions de CAPS.A. es va convidar artistes, escriptors, teòrics i músics a col·laborar a la revista. Aquest cop volem també que diferents autors aportin un treball inèdit amb una idea comuna: CAPS.A. a la presó. Entenent la presó en la seva totalitat (conceptual, filosòfica, política...). Al nou número de la revista hi trobarem diferents àmbits de la creació (poesia, música, videoart, performance, escultura, fotografia, dansa...) d’artistes molt diversos, quant a tècniques i edats, que conflueixen en una idea comuna. És per això, que hem pensat en un nou número adaptat als temps i llenguatges actuals que sigui un nou repte on s’incorporin els darrers llenguatges artístics i tecnològics; sense perdre la nostra posició crítica vers l’abúlia, el cansament, el passotisme, el consum...

També volem que aquest nou número de CAPS.A. sigui una eina per reivindicar un espai que ha estat, des de l’època de la “transició democràtica”, una promesa incomplerta de centre cultural per a la ciutat. La presó, obra arquitectònica d’Elies Rogent de l’any 1853, fou declarada bé cultural d’interès nacional, dins l’apartat de monument històric, per la Generalitat de Catalunya l’any 2001; i actualment és un dipòsit, no de presoners, sinó d’entitats culturals. Creiem que la classe política de la ciutat ha de fer una valoració de l’estat de l’immoble i de la seva actual utilització. Reivindiquem la presó de Mataró com a espai cultural obert a la ciutat perquè es pugui conèixer la seva història (arquitectònica, social, política...) i projectar-la al futur.

Inauguració de l'exposició PRICE i cia...

2011-10-30T09:03:00.000-07:00

El dia 7 de novembre de 2011 s les 19 hores s’inaugura a l’Espai Betúlia de Badalona (carrer Enric Borràs, 43-47) l’exposició “Price i cia...” dintre del cicle Poesia i cia...2011. El projecte està format per tres activitats:

Exposició memorial sobre els festivals Price de Poesia dels anys 70 (Price dels Poetes, Gespa-Price i Price-Congrés)

Exposició de poesia visual amb els poetes Jordi Badiella, Edu Barbero, Xavier Bou, Joaquim Brustenga-Etxauri, JM Calleja, Xavier, Canals, Ferran Fernández, Raül Gàlvez, Daniel Montes, Dionís Orrit, Paco Pérez, Toni Prat, Joan Puche, Sergi Quiñonero, Àngels J. Sagués, Gustavo Vega.

Recital Price i cia... amb els 33 poetes participants en el projecte (Ferran Aisa,Odile Arqué, Anna Ballbona, Lluís Calvo, David Caño, Enric Casasses, David Castillo, Paco Fanés, Marçal Font i Espí, Bel Granya, Carles Hac Mor, Rodolfo del Hoyo, Coloma Lleal, Vicenç Llorca, Núria Martínez-Vernis, Pep Mita, Daniel Nomen, Martí Noy, Vinyet Panyella, Josep Pedrals, Primitiva Reverter, Santi Rufas, Gerard Sala, Màrius Sampere, Cèlia Sànchez-Mústich, Jaume Sisterna, Valentí Soler, Joan Soler i Amigó, Pau Vadell i Vallbona, Jordi Valls, Blanca Llum Vidal, Joan Vinuesa, Ester Xargay).

El 25 d’abril de 1970 es va celebrar al Gran Price el Festival de Poesia Catalana amb la participació d’una munió de poetes que van pujar al ring a lliurar amb la seva paraula un combat per la llibertat. Uns anys més tard la poesia va continuar el seu camí de lluita, sensible amb la història, en actes que recordaven la trobada dels poetes, com el Gespa-Price, el 15 de maig de 1975 al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i d’altres esdeveniments commemoratius celebrats el 1977 i el 1995.
Convoquem una vegada més els poetes, la nostra poesia, per evidenciar amb els mots aquest temps que ens ha tocat sentir. De la mateixa manera repetir quelcom de proper com són els versos del degà de les lletres badalonines Joan Argenté: Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva.
Heus aquí, doncs, com amb PRICE i cia... hem intentat recollir el foc dels festivals Price i recrear-los una vegada més amb tota l’emotivitat i energia de la paraula dels magnífics autors i col·laboradors que ens acompanyaran.

Calendari

07-11-2011 a les 19 h

Inauguració de l’exposició memorial sobre els festivals Price de Poesia
Presentació del llibre commemoratiu “Price i cia...”
Inauguració de l’exposició de poesia visual:

Exposicions obertes del 07-11-2011 al 19-11-2011

11-11-2011 a les 20 h

Recital Price i cia…
Amb la participació dels 33 poetes esmentats més amunt.
Presentat per Andreu Solsona, amb música de “Low, Low, Blowers (això és gravíssim)”: Ferran Besalduch (saxo baix), Joan Palacio (trombó contrabaix), David Parras (tuba)

"Les danses" de Martí Noy

2011-10-30T00:48:00.000-07:00

Malgrat l'amenaça d'intenses pluges “Les danses” va convocar un bon grapat de seguidors de Poesia i companyia. Al aixopluc de l’Escola del Mar vam poder gaudir de bons instants de poesia i música amb Martí Noy, Lluís Vallès i Jordi Ortiz.
Els que hi vàreu faltar a la cita podeu veure ara el fragment inicial del recital.

Martí Noy al Racó d'en Gual

2011-10-22T04:03:00.000-07:00

Seguim amb Poesia i cia... 2011...
El divendres 28 d'octubre (20 h) al Racó d'en Gual (la Rambla, davant de l'Escola del Mar) el poeta Martí Noy ens presenta el seu últim llibre "Les danses" (col. la puça del petroli nº 17). Estarà acompanyat de Lluís Vallès al saxo i Jordi Ortiz a la percussió.
Martí Noy i Freixa va néixer a Barcelona l’any 1974, però actualment viu a Badalona. És poeta i arquitecte. Ha publicat el poemari "Ella" en el volum titulat "El cos de lli", "Autoestop", premi de Poesia Joan Llacuna 2007 i aquest mateix any "D'ara endavant", premi de poesia Josep Maria López Picó de la Vila de Vallirana 2010.

Anagrama de Sal

2011-10-01T09:03:00.000-07:00

Els assistents al recital de Bel Granya i Coloma Lleal vàrem trobar el caliu d’una Llibreria Saltamartí plena a vesar i un recital sobri i intens. Pels que vàreu fer campana, un petit tast.

"Anagrama de Sal" de Bel Granya al Saltamartí

2011-09-20T10:06:00.000-07:00

El dimecres 28 de setembre (20 h) a la Llibreria Saltamartí comença el sisè cicle de poesia a Badalona "Poesia i cia... 2011" amb el recital de Bel Granya "Anagrama de Sal", títol del seu darrer llibre publicat per Pont del Petroli. La companyia en aquesta ocasió serà la de la poeta Coloma Lleal.
Us hi esperem!

Grafitti

Acceptem el risc
i salvem també
una paret blanca,
on cadascú tingui
el ple dret d’escriure,
amb les pinzellades
més tosques i gruixudes,
les seves pors més ocultes.
Que cap no serà única,
totes seran compartides.

Any nou

A fora fa un vent inhòspit,
l’any s’ha despertat
enfurismat.
Aquí dins la sensació
de fred s’atenua
i el vaivé de les branques
dels arbres esdevé
una amenaça frustrada.
Escolto en Bibiloni
asseguda darrere dels vidres
i veig com els anys
s’escolen ràpidament
mentre la vida, ho sé cert,
recomença a cada passa.

Odes dins el quadrilàter

2011-07-07T09:36:00.000-07:00

Activistes com Paco Fanés han mantingut viu l’esperit de la contracultura que va incendiar d’idees la dècada de 1970. A més amb col·laboració amb Joan Puche i altre militants del segell Pont de Petroli han fet que Badalona estigués viva en els circuits poètics i artístics. Mai no ens cansarem de reconèixer la tasca incessant i, sobretot, el tarannà obert i llibertari, que tan contrasta amb les opcions polítiques que han quallat al poder de la ciutat.
L’incansable Fanés presenta un nou poemari, Doble Espai, una interessant aproximació autobiogràfica, amb una primera part dedicada als històrics combats e boxa del Price, que alguns vam tenir la sort de descobrir com una metàfora de tot el que ens passaria a la vida. Fanés pertany a una generació devorada per l’ansietat, una plèiade d’artistes on podríem situar els desapareguts Pere Marcilla, Pau Maragall, Albert Subirats, Jordi Pope, Jaume Roure, Jaume Quadreny, Leo Segura i Genís Cano al costat dels supervivents Xavier Sabater, J.M. Calleja, Arturo Montfort i companyia, és a dir, la que es va forjar en revistes com Muerte de Narciso, La Cloaca i Star. En el seu refugi de Badalona, Fanés ha creat una xarxa d’exposicions, de recitals i les col·leccions de poesia. La iconografia urbana, la memòria de barriada, l’idealisme ferit i la cultura pop hi tenen un papr determinant. I Doble Espai és el paradigma d’aquesta actitud, un recull de versos però també una maner de mirar la realitat trencada, les velles joguines on es transporten l’amor i l’amistat, l’esperança i el deliri: “Necessitat d’ésser maleït, home de vi / per seguir endavant i dir el perfil del mar / desemparat i els dracs enlloc, dir els ulls / rebotant damunt l’instant del llit...”. Tant en els evocadors poemes pugilístics com en els beat-niks, Fanés està fantàstic dins un romanticisme d plenitud.

David Castillo, Avui+ 30 de juny de 2011

Quatre nous volums de la puça del petroli

2011-06-28T07:37:00.000-07:00

La puça és un dels animals més molestos que coneixem, amb la paparra i els polls esdevenen una triologia exemplificant de les aspiracions de l’espècie humana. Com a diferència essencial, s’ha de dir, que la puça mostra una esveltesa i unes propietats insòlites, algú encara podrà recordar haver vist un circ de puces amb les seves acrobàcies increíbles. La motivació de la puça sempre és la mateixa observar els espectadors, amb la delectança de qui ofereix el nèctar que les faria felices. Un dels encerts de l’Associació Cultural del Pont del Petroli, ha estat crear una col·lecció de poesia amb el genèric de la Puça, així la identificació de l’animal amb la definició del tamany butxaca dels llibres. La puça també es caracteritza per no ser sedentària, per ser d’un inconformisme infatigable.

La poesia editada a la col·lecció la puça mereix també els qualificatius que defineixen l’animal: inconformista, nòmada, experimental, i molesta, sobretot, molesta. Fins a dia actual compta amb 18 títols i compta amb els autors: Valentí Soler, Paco Fanés, Gerard Sala, Joan Puche, J.M. Calleja, Jaume Sisterna, Jordi Badiella, Fidel Picó, Sergi Quiñonero, Dionís Orrit, Xavier Canals, Ariel Gangi, Jordi Valls, Bel Granya, Martí Noy i Toni Prat.

Una altra de les virtuts de la col·lecció és no discriminar per una línia d’expressió poètica: la poesia visual, el poema llarg, l’experimentació fa que la Puça esdevingui un laboratori interessant per la poesia catalana, i un reclam de cultura comarcal de primera línia. Les quatre darreres puces són una mostra d’aquesta vitalitat.

“Ni un pam de net al tancat dels ànecs” de Jordi Valls és un homenatge irreverent als poetes que han representat la comarca en els moments foscos del franquisme: Josep Gual, Joan Argenté i Màrius Sampere, uns poemes punyents, d’un onirisme deutor d’aquests grans monstres de la nostra literatura.

“La diversió de la paradoxa”… d’Antoni Prat, fa servir el llenguatge de la imatge per fer-nos interactuar amb les contradiccions conceptuals dels objectes quotidians, així el món simbòlic subliminal resta alterat per la pregunta poètica que busca mirar més enllà d’allò que sembla evident.

"Les danses” de Martí Noy, és una aventura poètica, d’un sol poema, on Martí, investiga les possibilitats de la dança, la subtilesa del llenguatge corporal com a definidor de l’espai humanitzat, on la paraula expressa els volums, i els temps buits els silencis.

“Anagrama de Sal” de Bel Granya és un volum dividit en tres apartats: “Pujo al rellotge” on el pas del temps i les absències deixen petjada d’estranyesa, “Poemes de Menorca” on es mesuren dos paisatges: l’interior de l’autoria i el de l’illa, i “De memòria” on la ironia pren la paraula i esdevé d’una lúcida fermesa.

Jordi Valls

Poesia i música des del mirador de la Conca

2011-06-08T07:20:00.000-07:00

El festival Forès Poesia i Música va celebrar, ahir, la segona edició amb activitats durant tot el dia. La jornada va començar amb la creació, in situ, d'un estel amb poema visual –per Sergi Quiñonero– i enlairat amb l'acompanyament musical de la Big Bang Valona, conduïda pels músics Marc Egea i Xavier Maristany, i amb la participació de la rapsoda Anna Maluquer.

També durant el matí es va fer l'enlairament dels haikus de Gerard Sala i els estels pintats pels artistes. Durant tot el dia, els estels van estar-hi presents, a través del taller, per ser decorats amb poemes visuals i acudits. Es va poder gaudir, també, de la proposta innovadora anomenada stramp jam. Va consistir en un exercici conduït per la rapsoda Anna Maluquer, en què hi va haver recitals de poetes com ara Enric Casasses, Dolors Miquel i Andreu Subirats.

A la tarda va tenir lloc el recital poètic de Carles Camps i Josep Maria Fulquet. Un espectacle que enllaça música, cançó, recital i dramatització per les veus d'Espriu amb Maria Carreras, Laia Carreras i Marcel Casellas.

L'església de Sant Miquel també va ser escenari del festival.

S'hi van exposar les obres d'Àngels Sagués, Raül Gàlvez, Joan Puche, Edu Barbero i Sergi Quiñonero, amb la performance de Raül Gàlvez i Sergi Quiñonero.

Publicat a El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 05-06-2011 Pàgina 8

Segona edició de Forès poesia i música

2011-05-31T08:08:00.000-07:00

Després de l’èxit de l’edició 2010, el Forès poesia i música torna el proper 4 de juny de 2011 amb una jornada plena d’activitats on novament poesia i música es donen la mà al mirador de la Conca.

El II Forès poesia i música compta amb la participació de grups i personatges de pes com són: l’orquestra Big-bang Valona conduïda pels músics Marc Egea i Xavier Maristany, la rapsode Anna Maluquer i poetes com Enric Cassasses, Dolors Miquel, Andreu Subirats, Carles Camps, Josep M. Fulquet, poetes visuals catalans com Àngels J. Sagués, Raül Gàlvez, Joan Puche, Edu Barbero i Sergi Quiñonero i l'espectacle "Arran sempre de terra" un espectacle que enllaça música, cançó, recital i dramatització en un recorregut per les veus més diverses i alhora unitàries d'Espriu.

Presentació de 50 anys 100 cançons al Tradicionarius

2011-04-20T11:18:00.000-07:00

Ja hem acabat les tres primeres rondes de presentacions de 50 anys 100 cançons: molta gent i moltes ganes de cantar.

A la taula Paco Fanés, Jaume Arnella, Joan Soler i Eduard Estivill

50 anys de cançons d'en Joan Soler i Amigó

2011-03-23T12:50:00.000-07:00

En Joan Soler i Amigó, ran dels seus 70 anys, ha fet una selecció de les seves lletres de cançons, que ara publiquem al Pont del Petroli.

El llibre serà presentat el proper dimarts, 5 d'abril de 2011, a les 7 del vespre, a l'ESPAI BETÚLIA (c. d'Enric Borràs, 43-47. Badalona), amb en Jaume Arnella, l'Eduard Estivill i en Jordi Roura. Amb la col·laboració de la llibreria Saltamartí.

"Amb en Joan Soler, de joves, llegíem, rèiem, compartíem, discutíem, ens revoltàvem, fins i tot estudiàvem. I, sobretot, cantàvem molt. Vam començar a fer cançons; ell feia les lletres i jo les músiques. Era un tàndem interactiu. En vam fer un bon grapat. La creativitat brotava amb una força jove i exuberant.

Per a l’elaboració dels nous cançoners jo feia una tria de cançons a partir de cançoners que ens arribaven de tot el món. A les que m’agradaven els posava un asterisc o dos segons el grau de satisfacció, i les que en tenien tres anaven de pet al Joan Soler que en feia ràpidament l’adaptació. Així van anar apareixent Vella xiruca, i La vall del riu vermell.

Després van venir les col·laboracions amb Falsterbo 3, Ara va de bo, amb mi mateix, amb l'Albert Taulé –el gran exponent de la música popular a la litúrgia–, amb El Pont d’Arcalís i Urbàlia Rurana i Maurizio Martinotti, i també amb el món coral...

I ara, aquí teniu un recull de les principals cançons que ha escrit. N’hi ha per quedar esparverats de veure la gran quantitat de cançons que han arribat a ser un referent per la vida de moltíssima gent, des de Les rondes de vi a Dalt del tren o Quan el sol es pon. Un recull de les millors cançons d’un dels millors lletristes del nostre país."

JAUME ARNELLA

Presentació del llibre Felix Orbe de Jordi Valls

2011-03-13T07:57:00.000-07:00

Aquest dimecres 16 de març a les 20 h. a la llibreria Saltamartí es presenta el llibre "Felix Orbe" del poeta Jordi Valls. El mestre de cerimònia serà en aquesta ocasió el també poeta Martí Noy. Per cert, ja que estem posats, us anunciem que ambdós publicaran properament a la nostre col·lecció la puça del petroli. Quedeu avisats.

“Felix Orbe” (editorial Denes, col·lecció Edicions de la Guerra) és un llibre amb cinquanta-cinc poemes, distribuïts en sis parts. El títol dóna prou pistes sobre el contingut del recull. Traduït, vindria a dir: 'Feliç en el món', diu l'autor: 'Els poemes són austerament sarcàstics. Una crítica profunda de la societat en què vivim, en què les energies es dispersen en la justificació del mal anomenat "desig majoritari".

He llegit Felix Orbe mentre recorria la comarca en metro, autobús i tren. Ho he volgut fer d’aquesta manera per percebre’l amb la mirada metropolitana i transversal del seu autor, que creu, perquè és així, que Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià formen una unitat urbana i humana amb figures com la de Màrius Sampere que ha deixat la seva petjada a les tres poblacions.

Estem davant d’un llibre madur, reflexiu, sense concessions: en Jordi Valls no està aquí per massa bromes. Els seus poemes, no tots, comencen amb una petita història casi una anècdota que va desenvolupant, fa que llegeixis confiat fins que als darrers versos et clava el cop. Alguns d’aquests cops arriben a deixar-te mig estabornit i en el meu cas fan que casi em passi de parada. A banda, en Jordi Valls fa també una reflexió sobre l'abast de l’escriptura, la poesia i la seva relació amb els lectors, sobre la relació entre el món de les idees i la crua realitat. En resum un llibre altament recomanable

Aquest dimecres, tots al Saltamartí!!!

FELIX ORBE Al Sr. Romeu

La coberta és més aviat sòbria gris perla
tirant a llòbrega però elegant. El títol
escrit en una tipografia marmòria
publicita el viatge on s’enfonsaran els ulls.
Per dins el paper és dens i la lletra neta
fa olor de tinta i al tacte resulta agradós.
Se sent un cruixit familiar, trenco el silenci
en passar les pàgines com onada seca,
el verb salta per sobre de les meves mans
a cada línia furga el sentit que deixo
i enrere es queda una altra vegada a l’obaga.
Amb un cop sec es tanca el volum i s’aparca
dret al prestatge ple de pols en companyia
de tots aquells que tenen un final semblant,
la fascinació primera i més tard l’oblit
la buidor de l’ànima davant del seu límit.

ART INÚTIL

La poesia no existeix. Abans potser sí,
la torna de la torna crea la circumstància
però hem trencat la brúixola. Cerques el nord
i encara no l’has trobat més enllà del seu mite.
És absurd teoritzar, els llenguatges actuals
Traspassen la lletra escrita i no val la pena
trencar-se el cervell buscant la imatge més pura
tenim massa presa com per ser subtils. Sigues
directe, clar, còmode a un lector que llegeix
poc, que no escolta, que no observa, que no viu,
que sols vol jugar a viure dins la pantalla,
incapaç de sentir res a un pam del seu nas.
insisteixes tossut amb els versos elàstics
i clarividents del realisme més solemne,
efervescent com el primer glop de cervesa,
escrius poesia perquè saps que no existeix.

Homenatge popular a Pompeu Fabra

2011-03-08T08:20:00.000-08:00

L'any passat amb l'exposició "Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom" que vam poder gaudir a l'Espai Betúlia, Badalona, ciutat on va viure Fabra durant 25 anys, va retre homenatge al filòleg. El proper diumenge 13 de març a les 12 hores comença un petit recorregut a manera d'homenatge que ens portarà del monòlit dedicat a Fabra (plaça Assemblea de Catalunya, davant del Viver) passant per la plaça Josep Cortinas (12,20), on Fabra començà el seu diccionari, fins al carrer de la Mercè, 34 (12,40) on va viure 25 anys i on es descubrirà una placa conmemorativa.

Hi participen: Odile Arqué, Ester Franquesa, Coloma Lleal, Jordi Manent, Marcel Mauri, Orfeó Badaloní, Valentí Soler, Andreu Solsona i veins i veines del carrer de la Mercè.

Properes activitats a l'Espai Betúlia

2011-02-27T10:05:00.000-08:00

Dimarts 2 de març a les 19,30
Tarda de poesia amb
Jaume Pont i Eduard Sanahuja

11 de març a les 20,00
Com si entrés en una pàtria
Espectacle de Mireia Chalamanch i Oriol Genís sobre textos periodístics de Joan Maragall publicats en el Diario de Barcelona, La Renaixença, La Veu de Catalunya, L'Avenç i Catalònia relacionant-los amb poemes des del 1898 al 1909.

15 de març a les 19,30

Hermann Melville per Francesc Lleal dintre del cicle Clàssics de la narrativa dels segles XIX i XX.

El Price dels Poetes a l'Espai Betúlia

2011-01-06T11:32:00.000-08:00

El proper 13 de gener a les 19,30 hores a la sala d'actes de l'espai Betúlia es projectara el film documental del director Pere Portabella, POETES CATALANS, enregistrat a la sala "Gran Price" el 25 d'abril de 1970, un interessant document integrat dins dels actes d'homenatge a Joan Argenté.

Aquell 25 d'abril del 70 a la sala Gran Price de Barcelona, especialitzada en espectacles de boxa i lluita lliure, va acollir una vetllada completament diferent: el I Festival Popular de Poesia Catalana. La comissió organitzadora va aconseguir-ne el permís administratiu gràcies a una estratègia tan elemental com arriscada: tot es va tramitar a través de la Comissaria de Districte. Quan el Govern Civil de Barcelona va intuir com podia acabar aquell recital, potser ja era massa tard. El Price dels Poetes, nom que es va popularitzar posteriorment, va acollir la representació més important de totes les tendències de la poesia catalana del segle XX (Joan Colomines, Agustí Bartra, Feliu Formosa, Joan Oliver-Pere Quart, Salvador Espriu, Jordi Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú). La llista de noms, vista avui dia, converteix aquell recital en un acte mític.

El Price va desbordar les expectatives més optimistes, i es va convertir en un acte d'afirmació poètica, catalana i política, d'afirmació de les llibertats més elementals.

Primeres pedres: "Cada barri"

2011-01-02T04:53:00.000-08:00

"Convidats a participar en aquesta proposta d'intervenció creativa en l'espai públic, se'ns va encarregar al col·lectiu Suburbe-Estenent el Desastre la confecció d'un projecte escultòric per a la zona sud de la ciutat, àrea formada pels barris de la Salut, Llefià, Sant Roc i el Congrés. La zona sud-oest de Badalona aplega els barris més poblats del terme municipal, és una densa malla urbana que desdibuixa les fronteres de Badalona amb els municipis adjacents de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs."

"Fins els anys 50 del segle XX, tota la zona era camp, un paisatge de conreus que s'estenia des del barri industrial del progrés fins el riu Besòs; esquitxat només per l'existència d'algunes bòbiles i masies. Amb unes institucions dictatorials, sense capacitat de planificació i mogudes sovint per interessos especulatius, milers de persones van haver literalment de buscar-se la vida, abandonades a la seva sort. La gran majoria tenien feina, feines d'aquell temps, habitualment sense contracte, en condicions molt dures, desproveïdes de drets i per un salari miserable. Bona part treballaven a Barcelona, altres a les fàbriques i els tallers de Badalona, altres pel Vallès, el Llobregat, el Maresme... Sense cap ajuda van construir les primeres barraques, amb materials aconseguits d'aquí i d'allà, amb l'ajuda solidària dels altres veïns i veïnes: les famílies senceres van posar els totxos de les primeres barriades.

Des de la nostra associació, en el nostre mateix nom, sempre hem volgut fer incís en aquesta reivindicació: som gent del suburbi, de la perifèria, gent del barri. Per això, l'obra que proposem té la intenció sincera d'esdevenir un homenatge simbòlic a la memòria dels nostres barris i a la ciutadania anònima que els ha aixecat del no res: una ciutat digna, habitada per gent honesta que treballa humilment i amb el cap ben alt. L'obra que proposem és un homenatge a la construcció de totxo, com a símbol i memòria de l'esforç comú dels i les habitants d'aquests barris. Fem referència, d'una banda, al totxo que fabricaven les antigues bòbiles que originalment tenien en aquesta zona la seva ubicació. Fem referència, també, al totxo com a matèria prima de construcció de les primeres barraques. El totxo és també metàfora de la primera pedra, dels fonaments de la civilització."

Primeres Pedres: "Arrelar"

2010-12-30T09:13:00.000-08:00

Amb el projecte "Arrelar", la càpsula del temps de Pomar, Paco Fanés i Joan Puche participen a "Primeres Pedres, la refundació permanent de la ciutat" al eix est de Badalona. En el fons, cada una d’aquestes càpsules temporals són una aposta pel futur, una forma de connectar-lo amb el present. El que pretenen és enterrar, com si fos una llavor, l’esperit del barri, aquells trets d’identitat que l’han fet tal com és avui i amb els que s’identifiquen els seus habitants, deixar un temps per que pugui arrelar i recollir en un futur els possibles fruits.

Al·locució per un enterrament
Avui aquests turons que miren la Mediterrània ens observen per a donar testimoni d'aquest acte de confiar al caliu de la terra de Pomar aquesta capsula del temps que transporta retalls de la crònica d'aquestes contrades. Aquí, a l'est de Badalona (perquè Pomar és el primer amic de la ciutat en rebre el sol de cada dia) arrelem i cantem perquè els dies futurs sàpiguen del nostre camí. Aquesta capsula ens dirà demà moltes de les lluites, molts dels somnis amb els que Pomar ha guarnit els dies de la seva història.
Dins d'aquesta acció creativa, memorial i lúdica que ara inaugurem esperem que hi fecundi la llavor dels instants i doni els fruits d'una gran collita d’il·lusions i somnis complerts. Arrelem perquè aquests carrers que avui evoquen el seu record en aquesta pedra-càpsula tinguin la força de tots els vents , de totes les aventures dels seus fills i la visió constant de la clara identitat dels homes i dones de Pomar.
Lliurem a la terra l'esperit de Pomar en aquests representatius trets de la identitat que han fet el barri tal com és avui i amb els que s'identifiquen els seus habitants.
Amb aquest ritual pagà, creatiu, festiu; arrelem. Amb el sol creixent de l'est, fem que la grana soterrada es transformi en clar futur: en la realitat dels somnis de cadascú, i de tots.
ARRELEM!!!

Els dolents no guanyaren perquè els bons no els en deixaren
Respirar…
estirar-nos amb l’esquena ben recta intentant treure-li els ulls a la hipocresia. No demanar perdó per no plorar. No necessitem originalitat ni novetat en las idees, només necessitem que ens les deixin fer. Que collonuts que som canviant el destí que altres volien imposar-nos! Tertúlies de veïns als seients assolellats dels parcs, entre els riures dels nens que juguen, addictes a l’emoció, entre les veus dels grans, veus que parlen de lluites, d’interessos comuns i de reptes aconseguits, de “queremos la luz” i del segrest d’autobusos… i de tantes petites heroïcitats que converteixen allò insignificant en quelcom inconteniblement gran…

Patty de Frutos i José Manuel Vara

Les primeres pedres: Insostenible

2010-12-26T02:53:00.000-08:00

"Insostenible", l'escultura de Joan Sansa és la peça que ocupa l'eix nord de la ciutat dintre del projecte "Les primeres pedres". Canyet és l’avant-sala de la Serra de Marina i és, també, el barri més extens de Badalona. Preserva un gran patrimoni històric i alhora un valuós entorn natural i mediambiental. L’home i la natura han conformat, al llarg del segles, un paisatge equilibrat que ha sabut conservar el caràcter propi del barri al marge de la voràgine constructiva de la resta de Badalona. Des del peu del turó d’en Boscà, el lloc escollit pels íbers per a establir-se fa més de XX segles a Badalona, ens preguntem: Com ha variat la relació entre l’home i la Natura al llarg dels segles? Què hi ha entre nosaltres i el passat?

Una nova línia senyala el Turó i posa en relació visual espectador- escultura- Turó. Aquesta línia és, de fet, un camí d’accés al jaciment interromput per una escultura titulada Insostenible. El nom fa referència a la poca sostenibilitat de les activitats humanes en la Natura i a la pèrdua progressiva del respecte de l’ home contemporani vers el Medi Ambient.
La peça s’inspira en el típic acte inaugural on un grup d’homes i dones ben vestits, fent de paletes ocasionals, envolten un trípode que sostenta una cadena en tensió de la que en penja una primera pedra que faran descendir dins un forat. Una nova pedra que, com una llavor, es convertirà en un nou edifici. Quin és el límit de creixement que el territori pot sostenir? Podem donar la volta a aquesta situació?

Sostindrem elpaisatge del futur amb les pedres que no posarem. La refundació permanent de la ciutat cal que contempli el FUTUR potenciant els valors ambientals i de SOSTENIBILITAT com a patrimoni a preservar.

Poetades

2010-12-18T05:42:00.000-08:00

Amb Pau Riba hem tancat aquest any Poesia i cia... un cicle el d'enguany un tant accidentat amb el canvi d'escenari i la baixa de dos dels espectacles programats. Malgrat tot esperem tornar-nos a veure l'any vinent amb nous espectacles i noves propostes. Us deixem mentrestant amb Pau Riba i uns fragments de poetades.

"Poetades" Pau Riba a Poesia i cia...2010

2010-12-07T03:46:00.000-08:00

Dimecres 15 de desembre a les 21 hores "Poetades" de Pau Riba (amb Joan Soler i Llull Riba) tanca Poesia i cia...2010.

Pau Riba té una manera trobadoresca i molt seva de tocar la pera a les paraules, d’inventar senyals, de trobar entremesclaments dements de mots pròxims o remots. Si Pau Riba ha saquejat i sacsejat la fonètica del rock, la del folk, la de la cançó (tradicional i no), la de la poesia pura i la de la prosa, és perquè li interessa la fonètica de l’amor, i per això el preocupa la fonètica del nostre destí, del viure i del morir, del néixer i del créixer i del tenir fills. I fonètica ho dic en sentit ampli, des del més simple ah! fins als trencacolls més emocionants del significar. Pau Riba no és provocador pel sol gust de provocar, que també, sinó sobretot perquè diu i fa el que li sembla que ha de fer i, inevitablement, sovint, trenca les previsions dels organitzadors, rebenta la bombolla del públic i desperta amb calfreds el sopor dels mons polític-o-culturals, que malgrat tot no tenen cura i de seguida tornen a fer pell morta, perquè els interessa més la insensibilitat.

Enric Casasses

Les Primeres Pedres, la refundació permanent de la ciutat

2010-12-06T04:09:00.000-08:00

La major part de les antigues civilitzacions van desenvolupar costums per sacralitzar un lloc i poder, així, transformar una simple porció de terra en un espai per habitar, connectat amb el diví. L’elecció del lloc, el traçat dels plànols, la construcció de les muralles i edificis eren actes que trascendien la mera superstició ja que formaven part de rituals simbòlics que havien de garantitzar la protecció i prosperitat de la colònia. Històricament, les ciutats s’han projectat en relació al diví més visible : els astres. Per aquest motiu, els 4 punts cardinals han ordenat molt eixos fundacionals de la majoria de civilitzacions.

Posant les Primeres Pedres, Dionís Orrit i Joan Sansa fan que ens preguntem sobre quins valors s’hauria de construir una nova Badalona i plantegem la refundació permanent de la ciutat a través de 4 escultures en 4 barris situats als 4 punts cardinals de la ciutat, tots ells de naturaleses ben diferents. El projecte Primeres Pedres s’ha concebut, des del seu inici, com una única proposta artística tot i estar composada per 4 Pedres. En definitiva, es tracta de 4 Pedres complementàries, necessàries totes elles per a obtenir la Unitat de la nova Badalona que és certament diversa però, en definitiva, Única.
Les 4 escultures, en la seva globalitat, reflexionen sobre temes essencials de la ciutat d’una manera molt transversal fent un maridatge cultural, social, urbà, històric i turístic, a través de l’art.

NORD, Canyet -Eix històrico-territorial: el futur
SUD, Dalt la Vila -Eix històrico-territorial: el passat
EST, Pomar -Eix social: integració social
OEST, cruïlla Llefià/La Salut/StRoc/Congrés -Eix social: multiculturalitat

L’element que apareixerà repetit a cada escultura i que els identificarà com a conjunt serà el CUB, la Primera Pedra ja col·locada, d’unes dimensions i materials similars. En els 4 cassos hi haurà una placa identificativa del projecte Primeres Pedres al peu de l’obra que contindrà el títol de l’obra, el nom de l’artista , el barri on es col·loca i una referència del conjunt en un mapa de Badalona.La documentació gràfica generada durant el procés, les memòries descriptives de les obres i els textes de reflexió són un volor del projecte que mereix ser compartit. Per aquest motiu es produirà una publicació específica del projecte. Els continguts escultòrics seran l’ànima del llibre i l’essència de la reflexió. Per això volem transformar el llibre en un objecte artístic més, en la primera de les Pedres que seran visitades. Vist des d’aquest punt de vista, aquest llibre serà la Cinquena Pedra.

En properes entrades pujarem imatges i texts de les quatre intervencions

Doble espai de Paco Fanés al Saltamartí

2010-11-28T01:54:00.000-08:00

Segona entrega de Doble espai de Paco Fanés en el nostre bloc amb imatges de la presentació i un parell de poemes de regal.

protector dental

S’enfila pel coll i desfà, aquesta sang tan exacta.
Aquest circuit sense fi
arracona el mar cap al centre de l’ombra,
arma les hores amb so de coltells, salta la ratlla
i queda bé amb els pares que serveixen el pa
de la por i els records per última vegada.
La llàgrima cega de la por no sap què fer,
mira amb tendresa els atzars del cap de l’agulla,
diu les noticies de les fronteres amb vergonya,

s’enfila fins el moll d’aquest silenci. Silenci puríssim,
lluny del caos, domèstic, soliloqui perseguit,
senyor de comptades abraçades
i llamps abandonats entre els plecs de la taula.

Declarem, això sí: la plenitud de les accions
amb sencera senzillesa, sense cridar, gaire.

fi estilista

que un dia d’aquests sense pensar-ho massa
tornaràs lentament al ring, entraràs al saló mig nu,
el cap ben alt entre mil coses, sol...Sol.
El nom a l’esquena, la mirada a la gola, l’ignorat
tremolor dels dits dels peus al cor...Cor.
Clavaràs els ulls a l’univers. Sentir-te sang... Sang

No comentar batalles ermes amb el vent.
No plorar la mica de mar adquirida
en el temps de l’amor.
Ventre dur i ànima dura, entendre i fer-te entendre.
Cridaran i cridaràs de cara a les cordes l’instant agraït
i la vergonya deserta que has de pagar.

Ensenyaràs un altre vegada les dents.

Presentació de "Doble espai" de Paco Fanés

2010-11-19T01:40:00.000-08:00

El divendres 26 de novembre presentem el darrer llibre de Paco Fanés "Doble Espai". L'acte tindrà lloc a la llibreria Saltamartí (carrer Canonge Baranera, 78) a les 20 hores i comptarà amb la presència entre de l'escriptor Julià de Jòdar, autor del pròleg del llibre.

Diu Julià: "Paco Fanés ens ofereix un nou poemari, compost per cinquanta nou poemes, dividits en dues parts, la primera de les quals travessa el mirall amb el qual s’enfrontava –“és l’hora t’esperen”, o sigui, la vida que ens defuig— per transformar-se en la segona --“vist i no vist”, o sigui, la literatura que ens reté. Fanés ha evitat el camí més fàcil, o sigui, les expansions emotives i els arguments historiats, i, per tant, es troba que l’ús que pot fer del temps –del pas del temps, per ser precisos- el lliga curt –les remembrances, les aglomeracions, els encavalcaments temporals no poden ser sinó els àmbits on el mateix poema s’ha de desenvolupar, mai racons per al somieig ni per a les fugides reparadores de l’argument. D’aquí, la tensió, la sorda inquietud que acompanya la lectura d’alguns dels millors poemes del llibre –“segons, fora”, “un esglaó més”; d’aquí la sensació renovada que la lectura (el temps esmerçat a llegir el poema) ens demana un esforç d’acoblament per vèncer la inèrcia imposada pel ritme intern de cada poema (el “tempo” pautat per l’autor). Si ho aconseguim, lloc i temps esdevenen una sola cosa, lligats per la veu a la qual presten acollida i ressonància."

segons fora!

Sempre un altre cos
amb l'univers sencer per estrenar
i treus la mans de l’infern de la jaqueta
per acariciar les sabates
i mirem l'art dels nusos mariners
que es van formant a les parets del fetge,
projectes de cant, els crits etílics
amb campana compartida, el mirall i la treva,
el desordre secret, les pel·lícules plenes
d'esperança, el migdia en un rostre etern,
les banderes per terra.
Que n’és de fantàstic
aquell altre, el calendari enlloc,
una llàgrima a temps, i si et quedes.......

2010-11-16T11:02:00.000-08:00

El recital Les males llavors de joan jose camacho grau i rafael cruz d'aquest dimecres 17 de novembre ha estat suspès per indisposició del poeta. Esperem poder gaudir de l'espectacle en un altre moment i mentres tant us deixem amb un fragment de la parella en acció.

joan josep camacho grau a poesia i cia 2010

2010-11-01T03:07:00.000-07:00

Dimecres 17 de novembre a les 21 hores "les males llavors" (joan josep camacho grau i rafael cruz) arriben al Teatre Principal amb el segon recital de Poesia i cia...2010. Joan Josep Camacho Grau (Sant Vicenç dels Horts, 1975) en termes acadèmics, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Girona i diplomat en Estudis Superiors de Literatura Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Però, primerament, fa de poeta. Camacho Grau comparteix un projecte poètic i musical amb el poeta i guitarrista Rafael Cruz. Es diu Dreamachine, en homenatge a la màquina de somnis de Brion Gysin i Ian Sommerville. Es considera un negat, musicalment parlant, però això no li ha impedit de gravar el disc Dreamachine (2004).

Les males llavors
dreamachine
joan josep camacho grau + rafael cruz (guitarra)

dimecres 17 de novembre a les 21 hores
Teatre Principal Francesc Layret, 41
entrada lliure

Inauguració del Racó d'en Gual

2010-10-29T11:17:00.000-07:00

Dilluns 25 d'octubre va fer cinc anys de la mort del poeta Josep Gual i Lloberes. Els seus amics i la societat civil badalonina hem volgut recordar-lo amb un recital poètic en l'espai singular que porta el seu nom a la remodelada Rambla, a tocar de l'Escola del Mar. L'acte va comptar amb la participació de Coloma Lleal, Odile Arqué, Andreu Solsona, Gemma Torralbo, Cèlia Torres, l'Orfeó Badaloní i la "veu popular", entitats i particulars que es varen afegir a aquest homenatge llegint uns versos d'en Josep. Tot salpimentat pel cor descontrolat de les cotorres del passeig.

Invocació

2010-10-23T02:26:00.000-07:00

Martí Noy i Marc de Pablo van “invocar” el dimecres 20 d'octubre al Teatre Principal de Badalona. Amb el fil conductor de “Tot esperant Godot” de Samuel Beckett i tal com deia el subtítol del programa ens van oferir paraula, so i moviment. L’espectacle barreja els poemes de Martí Noy i sons quotidians amb els quals, el mateix Noy, s’ha trobat i enregistrat; tot íntimament lligat amb la dansa de Marc de Pablo. Aquí teniu tres invocacions.

El vent renta la llum,
bruny l’aire,
s’endu les fulles que no s’agafen
amb força a les branques,
no sé cap a on.
Tanco les finestres.
Però la vida s’escola a dins,
no hi ha cap finestra totalment estanca.

El racó d'en Gual

2010-10-12T02:23:00.000-07:00

El diumenge 24 d'octubrea les 12,30 h. s'inaugura a la Rambla de Badalona (davant de l'Escola del Mar) el Racó d'en Gual. L'acte organitzat per l'Associació de Veïns del Centre, Associació Cultural Pont del Petroli i Ajuntament de Badalona tindrà la presència d'Odile Arqué, Coloma Lleal, Andreu Solsona, Gemma Torralbo (saxo), Cèlia Torres (violoncel), l'Orfeo Badaloní i el que anomenem "veu popular", tota una sèrie d'entitats i particulars que s'han volgut afegir a aquest homenatge. Totes aquetses entitats i amics d’en Josep que ens aplegarem hem volgut establir un compromís: volem que el “Racó d’en Gual” sigui un espai per la cultura i que les nits d’estiu i al migdia els diumenges d’hivern s’hi puguin desenvolupar actes oberts a tothom. Ho hem d’intentar, pel Josep Gual i per tots els badalonins.

En Gual ha estat un poeta i alhora un cronista del seu temps. Josep Gual ha estat un poeta arrelat profundament a Catalunya i la seva poesia sempre ha anat lligada al destí col·lectiu del seu poble. Per això ens plau poder trobar escrits a ran de terra, en aquest “Racó d’en Gual” i tot passejant per la Rambla que ell tan estimava, aquests versos que són com una irònica divisa seva:

“Com un grapat de peix
us ofereixo els versos,
feu compte, no se us passin
a les mans, que són pescats
amb ham de mitja mosca.”

Tot llegint-los la seva ciutat i la seva gent sempre el tindrem al nostre costat.

Invocació amb Martí Noy i Marc de Pablo

2010-10-10T02:42:00.000-07:00

El proper 20 d'octubre (dimecres) a les 21 hores comencen els recitals de Poesia i cia...2010 amb l'espectacle "Invocació" amb els poemes de Martí Noy i el moviment del ballarí Marc de Pablo.

Martí Noy és poeta i arquitecte. Va obtenir el Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot - Haikus en línia 2006 pel recull de poemes Ella, publicat en el volum titulat El cos de lli (Viena Edicions, 2007). Amb el poemari Autoestop ha guanyat el Premi de Poesia Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada de l’any 2007.

Aquest any canviem el teatre Zorrilla pel nou Principal. Així que us esperem a Francesc Layret, 41.

Invocació
Martí Noy + Marc de Pablo
(paraula, so i moviment)

Teatre Principal
Francesc Layret, 41
Dimecres, 20 d'octubre a les 21 hores

ViSUAL (I)

2010-10-03T04:16:00.000-07:00

Unes quantes imatges de la inauguració de l'exposició ViSUAL. També podeu trobar un comentari i mes imatges entrant a la pàgina del boek861

Juguesca de Paco Fanés

Emprenta de Sergi Quiñonero

Mail art i Taula d'oculista de Joan Puche

Fantasia a l'aula de Dionís Orrit

Tres obres de Xavier Canals

Imatges Joan Sansa

ViSUAL (II)

2010-10-03T04:10:00.000-07:00

Altres imatges no menys importants:

Visitant les bodegues Clos Montblanc

Paisatges i catedral de la Conca de Barberà

El dinar

Les darreres en deixar la taula

Derrotats a Montblanc

I per acabar recordar uns versos de Joan Vinyoli:

Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d’amor, d’anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.

Ara, amics, anem
a celebrar l’àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l’esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.

Inauguració de l'exposició "ViSUAL"

2010-09-24T08:04:00.000-07:00

El proper 2 d'octubre a les 12,30 hores inaugurem l'exposició de poesia experimental ViSUAL amb obres de Xavier Canals, Paco Fanés, Dionís Orrit, Joan Puche i Sergi Quiñonero a les bodegues Clos Montblanc (ctra. Montblanc-Barberà s/n). Romandrà oberta del 3 d'octubre al 5 de desembre (de dilluns a diumenge de 10 a 13 hores).

Els cinc autors tenen técniques i concepcions ben diverses a l'hora de crear: els poemes visuals de Xavier Canals i Joan Puche, la documentació del land art de Sergi Quiñonero on paisatge i obra queden íntimament relacionades o els poemes objectes de Dionís Orrit i Paco Fanés. Les obres que trobarem en aquesta exposició ens donen una clara visió de la capacitat de la poesia experimental, en totes les seves vessants, per interpretar d'una manera acurada i sorprenent el món que ens envolta, la seva capacitat de commoure i de remoure les emocions i les conviccions.

I diu JM Calleja:
Benaurats Símmies de Rodes, Raban Maur, Caramuel, Stéphane Mallarmé i Guillaume Apollinaire perquè els seus treballs poètics ens obriren nous reptes per l’experimentació.
Benaurats el violoncel, el saxòfon alt, la guitarra, el theremin i el saxòfon perquè les seves notes acaronen la nostra ment i dibuixen partitures de pensaments folls.
Benaurats Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Junoy, Guillem Viladot, Josep Iglésias del Marquet i Joan Brossa perquè les seves veus polièdriques ens transmeteren la tradició i l’avantguarda.
Benaurats Montblanc, Montnegre, Mont-roig, Montseny i Montserrat perquè pels seus indrets: fondalades i balmes, carrerons i places, passatges i clots, tarteres i obagues; habiten somnis i miratges.
Benaurats Xavier Canals, Paco Fanés, Dionís Orrit, Joan Puche i Sergi Quiñonero perquè els seus punyents i eclèctics treballs ens ofereixen una mirada diferent del món.

Bodegues Clos Montblanc

Poesia i cia 2010

2010-09-22T07:23:00.001-07:00

Arriba la tardor i amb ella el nou cicle Poesia i cia... 2010. Torna amb alguns canvis. En primer lloc la ubicació: canviem el teatre Zorrilla pel nou teatre Principal que acollirà tres espectacles poètics (octubre, novembre i desembre). El 24 d'octubre "inaugurarem" el Racó d'en Gual un nou espai a la Rambla dedicat al poeta Josep Gual Lloberes on, a partir d'ara, esperem gaudir de bons moments poètics i musicals. Al novembre presentarem el llibre "Doble espai" de Paco Fanés i d'aquí poc (2 d'octubre) presentem a terres tarragonines l'exposició ViSUAL amb Xavier Canals, Paco Fanés, Dionís Orrit, Joan Puche i Sergi Quiñonero. Quedeu tots convidats!

Programació:

INVOCACIÓ
Martí Noy i Marc de Pablo
(paraula, so i moviment)

dimecres, 20 d'octubre a les 21 hores
Teatre Principal Francesc Layret, 69

LES MALES LLAVORS
dreammachine
joan josep camacho grau i rafael cruz
(poemes propis i aliens, músiques pròpies i alienígenes)

dimecres, 17 de novembre a les 21 hores
Teatre Principal

POETADES
Pau Riba + Joan Soler (baix) i Llull Riba (cajón)

dimecres 15 de desembre a les 21 hores
Teatre Principal

ViSUAL
exposició de Xavier Canals, Paco Fanés, Dionís Orrit, Joan Puche i Sergi Quiñonero

del 2 d'octubre al 5 de desembre
Bodegues Clos Montblanc Ctra. Montblanc-Barberà s/n

EL RACÓ D'EN GUAL (vermut poètic)
Odile Arqué, Andreu Solsona, Gemma Torralbo (saxo) i Cèlia Torres (violoncel)

24 d'octubre a les 12,30 hores
Rambla de Badalona (davant de l'Escola del Mar)

Presentació del llibre "DOBLE ESPAI" de Paco Fanés

divendres 26 de novembre a les 20 hores
Saltamartí llibres Canonge Baranera, 78

Glops de "Bromur"

2010-05-01T10:16:00.000-07:00

La Maria Cabrera, l'Enric Casasses, en Rafel Cruz, l'Enric Virgili i el mateix autor ens van oferir bromur a raig en la presentació del llibre de Joan Joaep Camacho Grau a la llibreria Saltamartí. Compte amb la dosi: ja coneixeu els efectes...

Presentació de "Bromur"

2010-04-18T10:04:00.000-07:00

El divendres 30 d’abril a les 20 hores es presenta a la llibreria Saltamartí (Canonge Baranera, 78 de Badalona) el llibre BROMUR de Joan Josep Camacho Grau. Més que presentació podem parlar de recital a càrrec de Maria Cabrera, Enric Casasses, Rafel Cruz, Enric Virgili i el mateix autor.

Com la boca - Victor Marute

fent-se esquiu

el meu nom
el meu mas
el meu cor
el meu cant
tot plegat
en la carta
que no pens
enviar-
te

fent-me llop

cosa fina
la metzina
sense brida
de la crida
per ser bosc

fent de bosc

molsa per patilles
tubercles per testicles
suro per la carn
saba per la sang

Joan Josep Camacho Grau (Sant Vicenç dels Horts, 1975). En termes acadèmics, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Girona i diplomat en Estudis Superiors de Literatura Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Però, primerament, fa de poeta, i després, de professor de secundària. Ha gosat publicar alguns llibres de poemes: "Perversus esparsus" (Emboscall Editorial, 2000), "Vindrà la llum" (Viena Edicions, 2001; Premi Martí Dot 2000), "Âlbum negrût" (Emboscall Editorial, 2003), "Antic silenci" (Edicions 62, 2004; Premi Agustí Bartra 2003), "Llibret de Joan Comes" (Emboscall Editorial, 2004), "L’hort de marbre" (Emboscall Editorial, 2006), "El cervell de Lenin" (Emboscall Editorial, 2007).

Guineueta per a la Poesia

2010-04-05T04:20:00.000-07:00

Enguany, aquesta vostra benemèrita Associació cultural de poesia Pont del Petroli celebra el desè aniversari de la seva fundació. Per carrers, espais d'art, places i teatres hem anat deixant bocins de poesia dels autors de la ciutat i la paraula viva de molts altres poetes d'arreu del país. I hem vist amb il·lusió com aquest Pont es va allargant cap un obert horitzó amb el suport dels amics que van llegint els nostres llibres, son còmplices de Poesia i cia, i companyia activa de tantes mostres d'art poètic, etc, etc.
Per això el proppassat 27 de març vàrem rebre amb gran agraïment una distinció que ens honora i acceptem amb gratitud: una Guineueta de mans dels representats de l'entitat de Badalona Amics del Teatre Zorrilla, associació que també lluita amb alta vocació de servir a la cultura, en aquest cas, enaltint les arts escèniques produïdes a la nostra ciutat.
Fem partícips d'aquest guardó a tots vosaltres que en aquests anys heu fet costat als poetes de Badalona seguint amb fidelitat els projectes que hem desplegat per a difondre la paraula poètica .

Salut i fins aviat...

Badalona visions 15+quinze (4)

2010-03-26T11:50:00.000-07:00

Sense títol - Ricard Mirabet

s/n

Al límit de l’instant
veu rompuda en l’esclat del sentir.

El sabor del preu de la fugida.
Temps de tremolar memòries
amb cor d’horabaixa.
Hem somiat
desfer el silenci del sostre dels estels.

Espurna del joc encara. Seguir i oblit
i prendre el mos de mar atorgat.
Dansa del sol
nocturnal de les estances: l’impuls dels cabells
cobrint els noms de l’alba i el clam de la posta.

La revolta dels racons, encesa.

Paco Fanés

Sabates penjades - Rubén Pellejero

Ara torno
al Mateu

Descalçat, palpes
la sorra sense traces de la vida, t’endinses
buscant els pous soterrats, tornes
cap als somnis per no morir-te
de set.

La sorra sempre fracassa,
i no et sadollen les llàgrimes.

Cap amarra travessa el cel,
et plourà l’aigua dels amics.

Martí Noy

Sense títol - Gerard Sala

Flueix el vers de forma aquosa,
llis, o sacsejat a voltes,
per terregalls i fullaraques
que tu interceptes amb els ulls.

Alces les veus de l’aigua,
a cara oberta, i astres plouen,
gris verd, com fulles.

Baixes, lentament,
fins els clots profunds
cercant llums insospitades
que es giravoltin sobre si mateixes.

I descobreixes,
sense saber per què,
la titil·lant llum del vers.

Gerard Sala

Anna Ametller - Planta aquàtica

Una vida que respira, batega i s’entrellaça
essent el vestigi d’un perfil
de mar dibuixat sobre les ones invisibles
d’un oceà femení que regalima colors
de tota una aigua bruna.

Un Déu d’aigua salvatge que, com un ventre
femení d’home prenyat, busca, malgrat no troba,
la perduda maternitat entre els retalls
de pell freda que s’estavellen contra
els racons més secrets del cos esvelt
d’una gràcil dona masculina.

Jaume Costa

Badalona visions 15+quinze (3)

2010-03-20T05:20:00.000-07:00

Llarga passejada - Josep Niubó

Quiet, que és el carrer el que es mou.

Just traspasses el cancell que ja et desperta.
El teu carrer et coneix de sempre,
et passeja cada dia
i t’aboca cada nit als peus de casa.
A cada cantonada,
a cada balconada
i a cada finestral,
hi has deixat el rastre d’una ullada.
I ara et coneixen i t’atrapen: et caminen.
Vas del dia a la fosca i de la nit cap a la llum,
on reculls de la lluna, la guia de tornada.

Just traspasses el cancell, altra volta al cap de casa.
O potser als peus del carrer.
Tant se val, mai t’has mogut.

Ets més parent de Badalona que d’Istanbul, sí,
però sovint com més t’allunyes més t’endreces.
Et calces les dues sabates
i ja et trobes com a casa.

Pep Mita

Paret del carrer d’Eduard Maristany - Joan Puche

Una paret tapa el paisatge

Una paret em tapa
el paisatge que neix
a l’altra banda
i no la puc saltar
sense l’ajuda
de vosaltres.
Espero impacient
un bosc de mans
per fer-me escala.

Josep Gual

La revolta del menjar - Josep Uclés

La ciutat descoberta

I vindrà Neptú
per dur-te fins al palau de vidre,
però tu, faune sense mutilar,
declinaràs amb un lleu somrís.

Has trobat la fórmula,
vius plàcidament
entre estrelles de mar
a la ciutat descoberta.
Per company un pop fugitiu,
veïnatge de gambes saltejades
envoltat per les llums de l’encesa,
ni una sola barca vetllant el teu somni.

No tornaràs als boscos,
supervivent d’un món imaginari
on l’amor no truca a la porta,
passa silent, seu i s’instal·la.

Bel Granya

Sense títol - Enric Ortuño

Signes, cignes, algorismes
fletxes guixades, xifres
dos fan un, un fa dos...
Pissarra de la nit:
cadascú és una nau
atzagaia
atzucac
atziac
atzabeja
azimut
a l’atzar
a l’atzur.

Joan Soler i Amigó

Badalona visions 15+quinze (2)

2010-03-18T07:14:00.000-07:00

Segona entrega d'imatges i poemes...

Som-hi - Hélèn Laffond

Ja ho deia Jean-Paul Sartre

Fa sol, aquest matí de març.
Es dispersa una inquieta claror
de taquetes verd clar,
de suspeses esferes,
dalt els plàtans que inunden la Gran Via.
Qui sap, potser són les onze, qui sap.
Cau, cau incessantment
i molt lenta, la crua llum
sobre la gent,
sobre els tramvies,
sobre les coses que passen.
Qui té gana? Jo, no.
L’extern. L’extern, són els altres.

Joan Argenté

Resguard de la memòria - Naomi Daniel

T’ho diré ben fluixet
per no despertar-lo:
tinc un fanal
i un pou d’aigua mansa
i endins, ben endins,
hi dorm un moment
del color de l’espera
que vaig guardar per tu
i no l’he sabut perdre.

Odile Arqué

La platja - Antoni Benages Pla

Platja de Badalona

Més ençà del trencant
hi haurà sempre uns ulls
meravellats d’infant.

Miraran, com jo ara,
aquests llavis d’escuma
besant l’arena rossa.

Valentí Soler

L'ull del bosc - Tomàs Atienza

Pigments

Visc: m’han descobert.
La mirada
em posa davant dels ulls.
Ho veus? Et veus.
Sí, però què serà,
doncs, l’horitzó? Tu
que ja havies partit?
Potser, oh Déu telescopi! Camí,
figura amunt
i avall. Estic malalt, tinc
la sang plena
de vidres d’augment.

Màrius Sampere

Badalona visions 15+quinze 1

2010-03-12T03:18:00.000-08:00

Un cop inaugurada l'exposició i fins el 4 d'abril anirem penjant les obres i els poemes que formen part d'aquest projecte. Esperem que gaudiu tant com ho hem fet nosaltres durant tot el procés d’elaboració.
De totes les obres (visuals i poemes) s’ha fet una tirada de 100 exemplars numerats i firmats. Així que si us agrada alguna la podeu adquirir a preus populars (20€ la carpeta amb reproducció i poema) en les llibreries de la ciutat o enviant-nos un correu electrònic (pontdelpetroli@yahoo.es)
Només ens queda donar les gràcies a tots els participants i els que han fet possible Badalona visions 15+quinze

La cortina vermella - Tomàs Sunyol

La cortina vermella

Podria semblar
que ets poca cosa
si no fos l’esclat
que revela el roig
de la teva estança.

Coloma Lleal

de la sèrie Indústria - Montserrat Rubio

Deixeu-me sola, callada,
i aniré amb el pensament
on no em torbin les rialles.
CLEMENTINA ARDERIU

Quan la gent, aquest monstre insistent que s'atansa
amb les velles consignes i amb tòpics antics,
(“sobreviure, tens fills, el treball, l'esperança ... “)
quan la gent m'abandoni en les mans dels amics;

quan, fidels, els amics que em vigilen, bolcant-se
amb amables paraules, en gestos bonics,
(l'abraçada, el silenci, la mà, la recança ... )
quan, cansats, també deixin el lloc els amics;

quan els fills, vulnerats per la dura escomesa,
poc a poc despertant del malson que han viscut,
iniciïn 1'oblit de cada hora malmesa,

tornarem a l'antiga unió que ens fou presa,
recobrada, per fi, la dual solitud:
tu, invisible; jo, atenta al record absolut.

Carme Guasch

El retorn d'Ulisses -Miquel Àngel Para

El camí m’és destí
I caminar, endavant i cap amunt
és l’espiral del vol
que eleva la meva Voluntat.

No hi ha cap mur que pugui deturar-me
el nou intent.
I si el cos del meu cor es tanca a soledat
l’ocell novell assaja un niu més blau.
(En el raig infinit no l’espanta la nit).

Retornaré a l’Origen que m’espera
al final d’aquest viatge
per fondre’m com la cera
en l’abraçada immarcescible
del Foc d’Amor,
on caminar és l’únic equipatge.

Primitiva Reverter

Badalona 15+quinze visions

2010-03-05T10:56:00.000-08:00

El dijous 11 de març a les 20 hores s'inaugura a la sala El Refugi l'exposició Badalona visions 15+quinze. Badalona 2010, Capital de la Cultura Catalana, ha fet possible aquest projecte de l’associació Pont del Petroli i ha estat l’excusa per reunir amb un mateix objectiu diversos artistes plàstics que, amb la complicitat dels poetes, ens presenten el fruit d’aquesta avinentesa.
"La pintura és poesia silenciosa, la poesia és pintura que parla" va afirmar Simònides de Ceos al segle V aC. Podríem dir, malgrat el temps transcorregut, que aquesta és la tesi de Badalona 15+quinze visions. Encara que és evident que arts visuals i poesia són, formalment, dos universos diferents, hem volgut reunir forma, composició i color amb el material incorpori del llenguatge per fer que l’espectador-lector pugui contemplar aquest conjunt fins al punt que oblidi el mitjà utilitzat per a la creació.

Anna Ametller - Jaume Costa
Antoni Benages Pla - Valentí Soler
Enric Ortuño - Joan Soler i Amigó
Gerard Sala - Gerard Sala
Hélèn Laffond - Joan Argenté
Joan Puche - Josep Gual
Josep Niubó - Pep Mita
Josep Uclés - Isabel Granya
Miquel Àngel Para - Primitiva Reverter
Montserrat Rubio - Carme Guasch
Naomi Daniel - Odile Arqué
Ricard Mirabet - Paco Fanés
Rubén Pellejero - Martí Noy
Tomàs Atienza - Màrius Sampere
Tomàs Sunyol - Coloma Lleal

Badalona visions 15 + quinze
El Refugi
Plaça de la Vila
de l'11 de març al 4 d'abril

"Bromur" de joan josep camacho grau

2010-02-13T05:09:00.000-08:00

Un cop alleugerida la nàusea en un racó discret, no tot està perdut, però, si teniu a l’abast bromur, Bromur a raig fet i sense aturador. És del tot imprescindible per no acabar defallint, per no caure en la temptació de deixar-se ofegar en el llim de la lírica lirona, per allunyar les mans amb fermesa dels lloms insípids, on fan posturetes els amants de pessebre. Per no endormiscar-nos com uns ximplets després de l’últim badall. Només ebris de Bromur podrem entreveure els fragments de l’espectre del plaer. Només xops de bromur podrem ser delicats, entusiastes i subtils. Aprofitem, doncs, avui, que en Joan Josep Camacho Grau ens convida!

Enric Virgili del pròleg del llibre

Il·lustració de Victor Marute

El cassanenc Joan Josep Camacho Grau ha publicat el recull poètic Bromur que reuneix fragments d'origen i intenció diversos escrits entre el 2002 i el 2007, però revisats en alguns casos fins poc abans de la seva publicació, el desembre passat. «Mai m'havia passat set anys fent un llibre», diu Camacho Grau, que es mostra especialment satisfet pel bon tracte de l'editorial, sense pressions i respectant al màxim el seu treball: poemes de versos molt curts, cada vegada més concisos, que pel camí han perdut fins i tot les majúscules i la puntuació, seguint exemples il·lustres: Cummings, Bukowski... Dedicat al seu amic Ics («Per haver-se desenamorat»), Bromur és un llibre sense moral i sense treva «sobre l'amor, el desig i el plaer». Les cites ja ho diuen gairebé tot: Dostoievski («Però si, en realitat, el desig no existeix»), l'esotèric Aleister Crowwley («L'amor és la llei»), Sacher-Masoch... «Realment, no sé si, després d'haver llegit el llibre, a la gent li quedaran ganes d'històries amoroses...»
Per compensar tant de hardcore, escriu cartes que són autèntics poemes d'amor a la Nico de V.U, a la seva mare i a la seva parella. Aquest Bromur se serveix amb un brindis inaugural d'Enric Virgili, i en la recta final inclou un parell d'il·lustracions de Víctor Marute, una altra ànima lliure.

Publicat a El Punt Comarques Gironines 18-01-2010

Poemes de Nadal? (i 2)

2009-12-22T12:00:00.000-08:00

Seguint amb el recital... Pep Mita va fer una versió molt lliure del conte "El ninot de neu" de Slawomir Mrozek i per acabar, les intervencions d'Odile Arqué, Coloma Lleal amb poemes de Gerard Sala i Jaume Costa.

Poemes de Nadal? (1)

2009-12-20T03:39:00.000-08:00

Amb “Poemes de Nadal?” tanquem, pel que fa a recitals, el cicle Poesia i cia...09 (fins el 05 de febrer de 2010 podeu veure a l’Espai Betúlia l’exposició “Jordi Sarsanedas, acció i creació”). Valentí Soler va obrir la nit llegint l’article d’Eugeni Xammar “Nadal a Barcelona” (1939), en el que Xammar, des de l’exili, demana als seus compatriotes un esforç per conservar l’esperança. Aquest text obre també el llibre de recent publicació "El Nadal que no vam tornar a casa" (A Contra Vent) un recull de textos del primer hivern de l'exili, recopilats per Quim Torra, l'editor del segell. Us deixem amb quatre moments del recital: Paco Fanés, Jaume Costa amb un poema de Primitiva Reverter, Coloma Lleal i Cèlia Torres i Marco Mezquida interpretant "Efecto mariposa" de Marco Mezquida.

Poemes de Nadal? a Poesia i cia...09

2009-12-06T02:22:00.000-08:00

Amb Poemes de Nadal? finalitza la sèrie de quatre recitals d'aquesta quarta temporada. Per aquesta ocasió hem aplegat els poetes de la nostra ciutat que ens han acompanyat durant els nou anys d’existència de l’associació Pont del Petroli: Odile Arqué, Jaume Costa, Coloma Lleal, Paco Fanés, Pep Mita, Primitiva Reverter, Gerard Sala i Valentí Soler amb la col·laboració dels músics Cèlia Torres (violoncel) i Marco Mezquida (piano). L'any vinent esperem tornar amb més poesia i companyia.
Salut i Bones Festes!

POEMES DE NADAL?
Odile Arqué, Jaume Costa, Coloma Lleal, Paco Fanés, Pep Mita, Primitiva Reverter, Gerard Sala, Valentí Soler + Cèlia Torres (violoncel) i Marco Mezquida (piano)

Dimecres, 16 de desembre a les 21 hores
Teatre Zorrilla (entrada pel carrer Sant Miquel)

Jordi Sarsanedas. Acció i creació

2009-12-02T06:57:00.000-08:00

A partir del divendres 11 de desembre es podrà veure a l’Espai Betúlia de Badalona (C. Enric Borràs, 43-47) la mostra “Jordi Sarsanedas. Acció i creació” comissariada per Carme Arenas. La inauguració es farà el dilluns 14 de desembre a les 19 hores al mateix Espai Betúlia.
L’exposició va formar part de les diverses accions d’homenatge i reconeixement que la Institució de les Lletres Catalanes va coordinar en honor de qui va ser degà de l’entitat durant una dècada, entre el 1988 i els primers mesos del 1999, en l’època de la recuperació democràtica de la Institució. La mostra es va poder veure a les cotxeres del Palau Robert de Barcelona entre el 12 de novembre i el 7 de desembre del 2007.
“Jordi Sarsanedas. Acció i creació”, en paraules de les comissària Carme Arenas, “pretén mostrar els múltiples vessants de l’obra de Jordi Sarsanedas, així com també les seves moltes facetes creatives i de servei a la cultura que dugué a terme al llarg de la vida”.

L’Espai Betúlia tambe acollirà dues activitats relacionades amb Sarsanedas:

Dijous 14 de gener a les 19,30 h
Conferència a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona Francesco Ardolino
Entrada lliure

Dijous 21 de gener a les 19,30 h
Taula rodona en record de Jordi Sarsanedas. Amb Josep Massot i Muntaner, Eduard Sanahuja i Carles Torner.
Entrada lliure

Presentació a la galeria H2O

2009-11-27T11:56:00.000-08:00

El passat 24 de novembre es varen presentar els darrers volums publicats de la col·lecció la puça del petroli: Recerca 1968 de Sergi Quiñonero, Llambordes de cotó de Dionís Orrit, Imago de Xavier Canals i Sinapsis d'Ariel Gangi. En aquesta entrada teniu les imatges de les accións que Sergi Quiñonero i Xavier Canals van realitzar durant la presentació i el vídeo que ens va fer arribar Ariel Gangi des de l'Argentina.

Gerard Sala i Miquel Villalba a Poesia i cia...09

2009-11-20T02:31:00.000-08:00

L'esperit intangible de Gerard Sala i Miquel Villalba va esdevenir al teatre Zorrilla paraula, música, pintura... poesia. Poeta (pintor) i músic van transitar pels eteris límits de la creació. Les paraules i les quatre composicions d'en Miquel Roger se’ns varen representar a partir de l’absència de la llum, color i forma de l’obra d’en Gerard i malgrat tot la seva pintura va ser ben present per tot arreu omplint de blau l'escenari.

Presentació dels darrers cinc volums de "la puça del petroli"

2009-11-14T09:11:00.000-08:00

El dimarts 24 a les 19 hores presentem a la galeria H2O (carrer Verdi, 152 de Barcelona) els darrers títols de la col·lecció "la puça del petroli" dedicats a la poesia visual. Es tracta de Recerca 1968 de Sergi Quiñonero, Llambordes de cotó de Dionís Orrit, Imago de Xavier Canals i Sinapsis d'Ariel Gangi.

Cançó per enamorats, Ariel Gangi

Imago, Xavier Canals

Estany de la Murtra, Sergi Quiñonero

Recompte d'ànimes, Dioní Orrit

Gerard Sala: l'esperit intangible

2009-11-06T04:35:00.000-08:00

Tercer recital de Poesia i cia...09. El proper 18 de novembre (dimecres) a les 21 hores "L'esperit intangible" amb els poemes de Gerard Sala i el piano de Miquel Villalba interpretant música de Miquel Roger.

Gerard Sala, pintor i poeta. La seva obra escrita, iniciada en els anys 60' i simultània a la seva pintura, representa un exercici íntim de autoconeixement mitjançant la natura. Des d'una òptica personal y contemporània, incorpora a la seva obra una mirada interessada pels pensaments orientals.

Miquel Villalba ha fet concerts com a solista, amb grups de cambra i amb orquestres, en diferents països. Compromès amb la música del nostre temps, ha estrenat obres de compositors contemporanis. És membre del grup “Proyecto Guerrero”, dedicat a la música contemporània, i col·labora regularment amb grups com “Enigma” o “Barcelona 216”.

L'esperit intangible
Gerard Sala + Miquel Villalba (piano)

Teatre Zorrilla
Canonge Baranera, 17 (entrada pel carrer de Sant Miquel)
Dimarts, 22 de setembre a les 21 hores

Cyberpoem 6.1

2009-11-01T04:58:00.001-08:00

Com sempre, dins del Festival Cyberpoem, Mostra de Poètiques Digitals, s'inclou una exposició de Poesia Visual. Aquest any no podia ser d'un altra manera i estem orgullosos de mostrar les obres de 4 poetes visuals: Juan José Ruiz Fernández, Antonio Gómez, Joan Puche i Sergi Quiñonero. S'inaugura, al Centre Cívic Torre Llobeta, el dia 7 de Novembre a les 19 h., però es manté fins al 21 del mateix mes.
Estem en plena Tardor i els canvis de temperatura afavoreixen els refredats, grips i altre virus, per això t'aconsellem una dosi de Vitamina Àcida, de VITAMINA VISUAL.

Tres poemes de Joan Puche que podreu veure a l'exposició

Optimisme

Homenatge a Guillem Viladot

Taula d'oculista

Cyberpoem 6.1
Mostra de poètiques digitals

Divendres 6 de novembre, de 20 a 22,30 h
Sala Multimèdia La PAPA
Tapioles, 12 bxs Barcelona

Dissabte 7 de novembre, de 19 a 22 h
Centre Cívic Torre Llobeta
Santa Fe, 2 bis Barcelona

Dionís Orrit a l'Espai Betúlia

2009-10-30T10:09:00.000-07:00

Fins el 4 de desembre podeu veure a l'Espai Betúlia l'exposició de Dionís Orrit "Continuarà... (irredempt)", una mirada a l'univers literari català. Aquestes obres sense pretende , ni de lluny, abastar per elles mateixes el sistema sencer, sí que duen implícits alguns dels elements que poden conformar-lo. No hi ha una voluntat discursiva d'il·lustrar els punts bàsics o crítics del sistema literari a casa nostra, tan sols es pretén aportar elements, granets de sorra per a la reflexió i el debat permanent des d'una visió personal i compromesa.

Això, Lerma, no és una pel·lícula

2009-10-22T18:11:00.000-07:00

Una hora de poemes, música i cançons va ser la proposta d'Odile Arqué i Toni Saigi "Chupi" en aquest segon recital de Poesia i cia...09. Veu nua i piano, sense efectes especials. I es que l'espectacle no era pas una pel·lícula de la indústria californiana... Aquí en teniu cinc fragments

Odile Arqué a Poesia i cia...09

2009-09-30T09:40:00.000-07:00

Continua Poesia i cia...09. El proper dimecres 14 d'octubre a les 21 hores "Això, Lerma, no és una pel·lícula" amb els poemes d'Odile Arqué i Toni Saigi "Chupi" al piano.

Odile ens diu: "Només per dir allò mateix d'una altra manera o per dir de la mateixa manera una altra cosa. Poemes nous que busquen i poemes vells que van obrir diàlegs amb el pintor. Amb tu, Toni, construirem junts un vespre sota el mateix llampec. I la teva música. Sempre la música."

Teatre Zorrilla
Canonge Baranera, 17 (entrada pel carrer de Sant Miquel)
Dimecres, 14 d'octubre les 21 hores

Màrius Sampere i Dani López a Poesia i cia...09

2009-09-24T11:07:00.000-07:00

Recital intens per obrir el cicle de poesia d'enguany. Màrius Sampere va passejar pels seus temes preferits (els grans temes de la poesia): l'amor, l'existència, l'absència, la mort... i per uns minuts va esborrar el temps de l'escenari del Teatre Zorrilla. Juntament amb el jove pianista Dani López van aconseguir crear moments vibrants i plens d'emoció. Aquí teniu un tast:

Màrius Sampere al Zorrilla

2009-09-15T10:29:00.000-07:00

El proper dimarts 22 de setembre a les 21 hores iniciem el cicle Poesia i Cia...09 amb els poemes de Màrius Sampere i el piano de Dani López.

Màrius Sampere (Barcelona, 1928), poeta. Amb el seu primer recull, L'home i el límit, guanya el premi Carles Riba de l'any 1963, però el llibre no surt publicat fins el 1968. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta guanya diversos guardons, com el Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia o el Miquel de Palol, de Girona. A partir de la dècada de 1990 i principis del 2000, rep el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria, amb premis com el Crítica Serra d'Or per Subllum (2000), o el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), el recull que li ha donat una major projecció pública.
Tal i com ens diu: "No sé si és atrevit dir-ho, però la poesia no serveix per res, i això és la gran cosa que té la poesia. Una expansió, una meditació, un acte màgic. No serveix per res, però ho és tot. És el contingut primer de la vida i allò que li dóna la sal i la substància."

La dansa del si mateix
Màrius Sampere + Dani López

Teatre Zorrilla
Canonge Baranera, 17 (entrada pel carrer de Sant Miquel)
Dimarts, 22 de setembre a les 21 hores

Poesia i cia... 09, programació

2009-09-06T11:08:00.000-07:00

Benvinguts a l'escenari, benvinguts un any més a Poesia i cia... Enguany, l'Associació Cultural Pont del Petroli obre les portes a quatre noves propostes amb el protagonisme de la paraula poètica i altres espècies creatives que solen acompanyar-la. Com sempre intentarem escalfar una mica la pell de l'ànima dels amics que s'acosten cada tardor per sentir les reconegudes veus de la nostra poesia. Poesia i cia... és el públic, els poetes i els seus còmplices, tots ells conjurant la força de la paraula dita en el racó més amable del teatre, tant a prop dels llavis del mar. Així, us hi esperem amb el cant d'aquests autors i les arts que els companyen. Salut.

PROGRAMACIÓ

LA DANSA DEL SI MATEIX
Màrius Sampere+Dani López (piano)
Dimarts, 22 de setembre a les 21 hores

AIXÒ, LERMA, NO ÉS UNA PEL·LÍCULA
Odile Arqué+Toni Sagi Chupi (piano)
Dimecres, 14 d’octubre a les 21 hores

L’ESPERIT INTANGIBLE
Gerard Sala+Miquel Villalba (piano)
música de Miquel Roger
posada en escena d’Albert Ibáñez
Dimecres, 18 de novembrea les 21 hores

POEMES DE NADAL?
Odile Arqué, Jaume Costa, Coloma Lleal, Paco Fanés, Pep Mita, Primitiva Reverter, Gerard Sala, Valentí Soler+Cèlia Torres (violoncel) Marco Mezquida (piano)
Dimecres, 16 de desembre a les 21 hores

TEATRE ZORRILLA
entrada pel carrer Sant Miquel

EXPOSICIÓ HOMENATGE A
JORDI SARSANEDAS

De l’11 de desembre de 2009 al 5 de febrer de 2010
ESPAI BETÚLIA
Enric Borràs 43-47

Jordi Sarsanedas sobre el pont

2009-06-20T09:06:00.000-07:00

Amb una mica de retard us comuniquem aquesta notícia per la part que ens toca. El pont del petroli es va reobrir el passat juny transformat en un passeig que s'endinsa 250 metres en el mar i en tot un símbol per a la ciutat. Es tracta d'un antic pantalà que es va construir els anys seixanta i que es feia servir per descarregar els bidons que els petroliers duien a la desapareguda refineria. L'estructura, reconvertida per a ús ciutadà, també funcionarà com a estació meteorològica i oceanogràfica.

Poema de Jordi Sarsanedas sobre el pont
Al final del passeig s'ha instal·lat una placa en què es pot llegir el poema "Pont del Petroli", possiblement el seu darrer poema, escrit per Jordi Sarsanedas després d’una visita al pont del petroli un 4 d’abril de 2006.

T’accepto, figura clara,

faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè -així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.

Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.

"Terra, pedra, mar" de Valentí Soler

2009-06-20T08:10:00.000-07:00

Per acabar la tanda de noves publicacions, un nou llibre de Valentí Soler amb il·lustracions d'Antoni Benages Pla. Divuit haikús que ens endinsen en diferents racons de Badalona: la Cartoixa, Canyet, la Rectoria, la platja... una ciutat interior ara compartida amb els lectors.
Aquest llibre s’ha editat amb motiu de l’exposició d’Antoni Benages Pla i Valentí Soler “Terra, pedra, mar: uns espais compartits” que es pot veure fins el 25 de juliol a l’Espai Betúlia” de Badalona.

Pont del petroli

Vell pont humit,
antic camí d'adéus
vers l'infinit

Camí de can Trancalòs

Enllà, enllà,
camí del cementiri,
van les petjades.

Rodalies

Tren del matí.
Vidres endins,
regust de somni als ulls.

"Sinapsis" d'Ariel Gangi

2009-06-17T11:00:00.000-07:00

Sinapsis (tretzè volum de la col·lecció la puça del petroli) remet a una idea conceptual, que -en aquest cas- és la idea de comunicació entre imatges. El llamp de les neurones presagia la veu del pensament, il·lumina la seva imatge La percepció agita la realitat i amb aquesta premissa, el terme científic s’identifica amb l’espiritual i avança cap a la recerca d’un sentit dinàmic i al·leatori que permet associar i descobrir el (els) poema/es en les seves diferents i possibles mirades. En aquesta estreta vinculació d’aparents contradiccions, ciència-esperit, sentir-pensar, realitat-ficció, vida-mort, etc., reposen els símbols que es deixen veure en l’obra...
Ariel Gangi

Nul per renovació

Oblit

Sisterna a l'Ateneu Barcelonès

2009-06-07T02:00:00.000-07:00

El passat 2 de juny es presentaren els llibres "Feies de no gaire" (Pont del Petroli) i "Home enlloc" (Emboscall) de Jaume Sisterna. Després dels parlaments dels editors Jesús Aumatell i Paco Fanés i del poeta Miquel-Lluís Muntané, autor del pròleg d'"Home enlloc" l'autor ens va oferir un petit recital amb fragments dels dos llibres que es va tancar amb la participació de Joan Vinuesa. Aquí teniu les proves...

"Imago" de Xavier Canals

2009-06-06T08:35:00.000-07:00

Un cop revisats els plotters dels cinc llibrets tot queda en mans de l'enquadernador. De moment en Xavier Canals ens proposa a IMAGO, dotzè volum de la puça del petroli, les mil i una maneres de dir i/o escriure la paraula papallona. Imago en entomologia es refereix a la fase adulta dels insectes holometàbols, en els quals succeeix a la nimfa o crisàlide, però també es refereix al concepte de representació, retrat, reflex, imatge, visió, aparició, espectre, fantasma, ombra, al·lucinació...

Xavier Canals es un ortònim, actiu en totes les dimensions poètico visuals, especialment: ciber-poesia, exposicions, conferències, seminaris, tallers, vídeos (didàctic, documental i videopoema), crítiques i poemes acció amb múltiples publicacions de poemes visuals i textos teòrics a les millors revistes i llibres especialitzats d’ aquí i de l’ estranger.

Presentació de "Feines de no gaire" de Jaume Sisterna

2009-05-25T07:08:00.000-07:00

El proper 2 de juny a les 19,30 a la sala Segarra de l'Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6) es presenten els llibres de Jaume Sisterna "Feines de no gaire" (Pont del Petroli) i Home enlloc (Emboscall). Hi intervindran Miquel-Lluís Muntané, poeta i els editors Paco Fanés i Jesús Aumatell, per acabar amb un petit recital a càrrec d'Enric Casasses, David Casitillo i Joan Vinuesa.

foto Josep Losada

Els seus dos nous poemaris, Home enlloc i Feines de no gaire, que han coincidit en la data de publicació, participen d’aquesta poètica quotidiana, que commou per la manera com copsa l’instant i el transforma en immensitat. Jaime Sisterna és un savi, bregat en mil batalles: no sé si és un poeta de l’experiència o l’experiència feta poesia. Home enlloc, amb un pròleg de Miquel-LluísMuntané, es podria llegir com una novel·la poètica, un vagareig crepuscular cap a la fosca, on les paraules es mouen com les cames del primer Cassius Clay, un dietari sense data, de dies perduts a l’agenda de l’ànima: “Com que estàs sol / has decidit / celebrar les festes / amb tu mateix // pares la taula / hi poses el pa i el vi / alces la copa / i brindes pel fracàs”. Impossible no sortir KO d’aquestes imatges sobre la soledat concentrada, sobre el final recurrent que espera a les nostres vides. Feines de no gaire és un conjunt de poemes, també vitals, però que tenen com a base una anècdota: “Em llevo aviat / per tenir més temps / de no fer-ne res, / però el descans / també em cansa”. Bars, imatges casolanes, dies de pluja, records i, fins i tot reflexions sobre les notícies o el futbol: “Sóc un home de gustos corrents, jo”. Sisterna sap condensar com ningú, com ho feien els mestres del dirty realism, l’ofici de poeta i la soledat del creador, a feina feta: “Aquesta és la feina / que faig cada dia: / escriure paraules / en un paper. // Hi ha més paraules / que papers, / i no valen tant. // Però maten”. I tant que maten!

David Castillo
publicat al diari Avui (15-05-08)

"Llambordes de cotó" de Dionís Orrit

2009-05-20T07:49:00.000-07:00

Els treballs d'impremta segueixen a ritme lent però segur (esperem). Mentrestant podeu gaudir d'aquestes obres contingudes a "Llambordes de cotó" de Dionís Orrit, volum nº 11 de la puça del petroli.

Escriure

Verdaguer...pillín!

Clau

"Recerca 1968", nou llibre de Sergi Quiñonero

2009-05-04T08:30:00.001-07:00

Durant aquest mes de maig estem preparant una nova andanada de cinc volums de la col·lecció "la puça del petroli" que esperem poder-los enllestir a primers de juny. Periòdicament anirem pujant al bloc un avançament de les cinc "puces" i us informarem de la marxa dels treballs. Per començar "Recerca 1968" de Sergi Quiñonero: poemes visuals, discursius, accions... una sèrie de reflexions al voltant de la natura. A la primera pàgina una cita que és tota una declaració d'intencions de l'autor:

La naturalesa guarda tota la veritat
i tota la poesia,
ho descobreixo quan la contemplo amb els amplis
ulls del cor i em permeto l’oblit d’una mirada
de ment rígida.
Àngels Jornet Sagués

Sense títol

Haikús del revers

Fa dies que plou,
el riu baixa crescut,
no puc passar.

Nit sense lluna,
llums d’automòbil.
Un animal, un cop sec.

Gerard Sala, l'esperit intangible

2009-03-07T07:57:00.000-08:00

"Gerard Sala anhela una felicitat encara possible. La pintura i la poesia seves celebren l'enigma dels noms anomenats secrets que l'escriptura recita amb l'ull: la ingravidesa relativa intangible quàntica del misteri.

En pintar els poemes, el pintor escriu una pintura, que es fa mentre es fa, pintura que no és pintura sinó poesia sense identitat, buida de si. Paradoxes experimentals fora de la interpretació lògica, fora de la cadena del naixament i la mort. Una manera de llibertat sense metafísica convertida en un sistema pràctic de creació.

La poesia no neix, l'art no pot morir." Vicenç Altaió

L'arbreda viu el rastre

i s'esmicola riu avall.

Dessota l'aigua els estels fugen

enlluernant el límit

que embardissa voreres

arran de llera

i diu paraules de pigment

amb veu xiuxiuejant i blava

amb un pinzell als llavis.

Esmunyint-se dins l'aigua

mandregen els pinzells

damunt els papers d'aigua

per dibuixar quasi un no res,

i esdevenir com l'aigua,

transparents i profunds.

He dit un traç dins l'aigua,

el llit del mirall etern on

el traç fluid s'adorm

efímer i lliscant

i es dilueix i s'espandeix

i es multiplica com les aures

i tanmateix

no perd la seva finitud.

Esclat de mil llunes

damunt nits estelades.

Paraules, somnis,

mesures de la llum

impreses dins de l'aire.

Gravita el gest

com una gran ventada

quan l'aurora destil·la

resurreccions d'albada

per deturar en el temps

les veus de l'aire.

L'esperit intangible

Gerard Sala

Espai Betúlia

Enric Borràs, 43

del 4 al 30 d'abril

David Castillo, Gerard Quintana i Francesc Bertran acomiaden Poesia i cia... 08

2008-12-21T08:20:00.000-08:00

Poesia i cia...08 es va acomiadar el passat 17 de desembre amb un recital del poeta David Castillo, el cantant Gerard Quintana i el guitarrista Francesc Bertran. Una hora i mitja de poesia, música, conversa i reflexió que va deixar els espectadors amb ganes de més material sonor. Els assistents van trobar a sobre de l’escenari del teatre Zorrilla l’escalfor necessària en una nit crua de finals de tardor.

David Castillo, Francesc Bertran i Gerard Quintana "En el tròpic"

2008-12-10T11:36:00.000-08:00

Poesia i cia...08 arriba a la fi. Ho fa amb el recital "En el tròpic" el proper dimecres 17 de desembre amb el poeta David Castillo, el guitarrista badaloní Francesc Bertran i amb el cantant Gerard Quintana. El lloc i l'hora les habituals en aquests casos: Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel) a les 21 hores.
David Castillo, poeta i periodista, ha publicat entre d'altres poemaris La muntanya russa, Tenebra, Game Over, amb la que va guanyar el premi Carles Riba, o Seguint l'huracà. Gerard Quintana va ser cantant del grup Sopa de Cabra i ara amb projecte propi ha publicat Treu banya. Francesc Bertran ha tocat amb grups com ara Amorte Do Pobo, Los Mojados, D'Estranquis, T'Equivoques Messala o el mateix Gerard Quintana.
Diu Ferran Aisa que David Castillo sap xuclar l’essència de la vida, i per allà on passa recull l’esperit poètic convertint-lo en imaginari geogràfic: el Carmel, la Rambla, el Xino, Castelldefels, Montevideo, Nova York o Manila... esperem que reculli (que recullin) coma mínim un bon record del seu pas per Badalona.

En el tròpic
David Csstillo + Francesc Bertran (guitarra) i Gerard Quintana
Dimecres, 17 de desembre a les 21 h
Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel)
entrada lliure

"Dóna'm la lluna" tercera entrega de Poesia i cia... 08

2008-12-02T09:20:00.000-08:00

La Primi ens diu al pròleg del seu llibre Lletraferida: "Jo, com d'altres de la meva espècie, he escrit, escrit, escrit... com qui conjura, com qui respira, com qui acompleix, malgrat tot, el seu destí ineludible. Però vet aquí que les fades que varen concedir-me la inquietud de la Paraula han vingut a dir-me que és temps d'obrir finestres i escampar a l'aire tanta lletra". I això va fer el passat 26 de novembre al teatre Zorrilla de Badalona juntament amb els seus còmplices Joan Arqué, Lluna Aragon, Oriol Pidelaserra, Magalí Roca, Izqui i Jero: escampar lletres al escenari, obrir dubtes, sacsejar alguna consciència... aquí els teniu en acció.

"Dóna'm la lluna" Primitiva Reverter arriba al Zorrilla

2008-11-14T10:54:00.000-08:00

El proper dimecres 26 de novembre presentem el tercer recital del cicle Poesia i cia...08 "DÓNA'M LA LLUNA" amb Primitiva Reverter acompanyada per l'actor Joan Arqué, Lluna Aragon al violí, Oriol Pidelaserra al piano i la incorporació d'última hora de Magalí Roca, Izqui i Jero.

Primitiva ens proposa "uns poemes, una trobada, tots plegats al mateix cel. La música, la paraula... uns amics i una mateixa Lluna platejant l'aventura de convertir en tangible el sentiment".

DÓNA'M LA LLUNA SI ET DEMANO AMOR
SI NO TE'N DEMANO, REGALAM EL SOL.
SI ET DEMANO LLUM ENCEN-ME UN ESTEL
SI ET DEMANO AIRE, REGALAM EL CEL!

Dóna'm la lluna

Primitiva Reverter + Lluna Aragon (violí), Joan Arqué (actor),

Oriol Pidelaserra (piano), Magalí Roca, Izqui i Jero

Dimecres, 26 de novembre a les 21 h

Teatre Zorrilla (entrada pel carrer de Sant Miquel)

entrada lliure

"Les metamorfosis del viatge" Labatzuca diu Bartra

2008-10-25T06:11:00.000-07:00

Labatzuca ens va oferir en el seu concert del 22 d’octubre la seva habitual barreja de rock i folk (viola de roda, sac de gemecs, flauta eivissenca, corn, baix elèctric, guitarra elèctrica i bateria) sobre la qual Xavi Grimau recita fragments de poemes d’Agustí Bartra: "Les metamorfosis del viatge", el "Gos geomètric" i el "Crist de 200.000 braços" que van acompanyar de la lectura intensa d'una carta que l'il·lustrador sabadellenc Gustau Vila “Grapa” va escriure des del camp de concentració francès d'Argelers. Per acabar poemes de Jordi Pope i Juan Josep Camacho Grau.

Labatzuca al Zorrilla

2008-10-17T01:14:00.000-07:00

El proper 22 d'octubre presentem dintre del cicle Poesia i cia...08: LES METAMORFOSIS DEL VIATGE un espectacle poètic-musical del grup Labatzuca amb poemes d'Agustí Bartra.

Labatzuca és una barreja de música de sonoritat tradicional amb bases electròniques i poesia recitada. Fundat l’any 2002, combina música, imatge, paraula, tradició i tecnologia. Per sobre d'ambients sonors i melodies (pròpies o tradicionals), Xavier Grimau “parla" poemes propis i d'altres autors (Agustí Bartra, John Trudell, Josep Domenech, Jordi Pope…). A tot això s'hi sumen les projeccions de Matilda, que donen expressió visual al sentit poètic de l'actuació.

Labatzuca són: Xavi Grimau, veu; Ricard Oliva, sac de Gemecs; Marc Torrent, viola de roda i llaüt; Roger Pineda, guitarra elèctrica i programacions; Oriol Oliva, baix elèctric; Helena Torrent, bateria; Cristina Brossa i Laia Pampalona, visuals.

Les Metamorfosis del viatge
(poemes d'Agustí Bartra)
Labatzuca
Dimecres, 22 d'octubre a les 21 h
Teatre Zorrilla
(entrada pel carrer de Sant Miquel)
entrada lliure

Inauguració de "Mudances"

2008-10-03T03:20:00.000-07:00

Parlarem de Mudances perquè en Dionís, en Joan i en Paco us devem una explicació i aquesta explicació que us devem ara mateix us la donarem, perquè us la devem.

Mudances agafa un gra de sorra del pont del petroli, viatja fins el pont d'en butifarreta i el deixa caure al mar.

Mudances és la carn a l'altar quan el fidel pren amb la boca el misteri i baixen les borses i puja la gent als refugis per respirar.

Mudances és el safareig del badiu a vessar d’anís del mono perquè no tenim prou aigua i s'han d'estalviar fetges.

Mudances és un camí, un destí, tres homes i 150 anys de neurones negres i de vegades roges.

Mudances és el crit del mikaker boig. El que trenca la barca muda, el que volta cent vegades santa maria i saluda les pedres que ens van parir. Saluda l’Amèlia dels gats, saluda al nen dels globus. Saluda la ciutat.

Mudances som tots els que sentim el foc dels instants, i la lluna abans del 20 de juliol de 1969.

Mudances és un clam contra les paraules sordes i les pilotes de segona B

Mudances es nodreix de les mirades, moviments, llàgrimes, passos, somriures, pensaments. Es nodreix de l’alè que deixeu escapar.

Aquesta festa mudable es per a vosaltres, companyia de la poesia, perquè creiem que la poesia es una eina fonamental de la llibertat.

Mudances és, com escriu Fèlix Pelegrin: L'ordre situat a l'altra banda de la llum, tot just on jeu l'ombra, allà on, com va dir una vegada Céline, un altre expert en mudances, té lloc el que veritablement és decisiu.

Així doncs, Mudances us desitja bones festes i petons. Salut.

Mudances al Refugi

2008-09-26T20:37:00.000-07:00

El proper dijous 2 d'octubre a les 20 hores s'inaugura l'exposició MUDANCES a la sala el Refugi de Badalona (Plaça de la Vila). La mostra de Paco Fanés, Dionís Orrit i Joan Puche forma part de la programació de Poesia i cia... 08 i es podrà veure fins el 26 del mateix mes.

Aquí teniu una mostra del que trobareu a l'exposició (i alguna sorpresa més) en un muntatge de Josep Calle enregistrat ara fa un any durant la inauguració de l'exposició a la Fundació Privada Guillem Viladot d'Agramunt.

Mudances

Mudances
Paco Fanés, Dionís Orrit i Joan Puche
El Refugi
Plaça de la Vila (Badalona)
del 2 al 26 d'octubre
inauguració dia 2 a les 20 hores

"A dues veus", Coloma Lleal i Mar Serra

2008-09-20T19:27:00.000-07:00

Damunt l'escenari del teatre Zorrilla ple a vessar Coloma, acompanyada pel piano de Mar Serra, va repassar la seva trajectòria poètica en un recital d'una gran intensitat. Com a mostra aquests tres talls enregistrats durant l'espectacle.

A dues veus (1)

A dues veus (2)

A dues veus (3)

GuillemViladot: de la poesia concreta a la visual

2008-09-20T19:00:00.000-07:00

El passat 9 de setembre s'inaugurà l'exposició "Guillem Viladot: de la poesia concreta a la poesia visual". A la presentació van participar Amadeu Padullés (alcalde d'Agramunt), Paco Fanés, Isabel Graña, Mateu Xalmeta, Montserrat Felip (vidua de Guillem Viladot i Josep Miquel Garcia (director de la Fundació Guillem Viladot-Lo pardal)

La primera sèrie de poemes corporis de Guillem Viladot són aquestes “pedres” de l’any 1957. La metodologia aplicada és la descontextualització d’uns objectes trobats –pedres de riu- disposats damunt d’uns pedestals de fusta, com si fossin escultures orgàniques voluptuoses.

Posters poemes

Les obres d’aquesta sèrie suposen el pas de Guillem Viladot de la poesia concreta a la poesia visual per molts aspectes: la utilització de la fotografia, la inserció del text en les imatges...Viladot fa servir el collage per tal de crear uns originals als quals després incorpora missatges verbals. El resultat el fotografia fins a convertir-lo exclusivament en obra. El suport és fotografia i només fotografia.

Objectes de companyia

Sota aquest nom Viladot recull utensilis que prenien vida quan l'artista materialitzava la poètica del desús, quan descontextualitzava l'objecte del seu significat original. Són objectes relacionats amb les feines del camp, de la pagesia i de la vida quotidiana, que Viladot va transformar i manipular, seguint el seu impuls creador, per convertir-les en poesia visual.

Coloma Lleal i Mar Serra "A dues veus"

2008-09-09T15:38:00.000-07:00

El proper 18 de setembre Poesia i cia...08 presenta, A DUES VEUS un espectacle poètic-musical a càrrec de la poeta Coloma Lleal i de Mar Serra al piano.

Coloma ha escrit obres de divulgació lingüística i de recerca. També ha donat a conèixer poesies en diferents obres de conjunt (la darrera: Quintet, Badalona, Pont del Petroli). Ha col·laborat amb artistes plàstics (amb el pintor Josep Uclés per a l’exposició "Històries d’olors", 1987; amb l’escultor Camí per a l’obra "Baetulo", Badalona, 1991 i l’exposició "Idolatries", Manresa, 2005) i ha publicat els reculls: Poemes (París, ed. Foc Nou, 1967), Dels dels sons (Badalona, Els llibres del litoral, 1987) i Com si fos una elegia (Badalona, Ed. Fet a mà, 2001).
Mar Serra ha actuat en diversos recitals com a solista i en grups de cambra amb els músics Lluna Aragón i Albert Rodríguez, violinista amb el qual ha obtingut el 1er premi en el Xè Concurs de Música de Castellterçol i el premi al millor duo català en el 50è Concurs Internacional Maria Canals.

A dues veus
Coloma Lleal + Mar Serra
Dijous, 18 de setembre a les 21 h
Teatre Zorrilla
(entrada pel carrer de Sant Miquel)
entrada lliure

Guillem Viladot a l'Espai Betúlia

2008-08-24T16:46:00.000-07:00

El proper 9 de setembre inaugurem a l'Espai Betúlia (Enric Borràs, 43-47 de Badalona) l'exposició "GUILLEM VILADOT, de la poesia concreta a la poesia visual" que romandrà oberta fins el 24 d'octubre. L’exposició, cedida per la Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal”, forma part de la programació del cicle POESIA i cia...08.

La motra reuneix quatre sèries bàsiques del poeta d'Agramunt. L'anomenada sèrie de les PEDRES, dels anys cinquanta, enceta un camí entre la poesia i la creació plàstica. Els CARTONS CONCRETS, que són els poemes que Viladot va realitzar l´any 1968 i que entren de ple en el marc de la poesia concreta. Després la sèrie de POSTERS POEMES, obres que desestructuren el model lingüístic, però també l´ordre polític, amb missatges altament compromesos contra la dictadura i en favor de la llengua catalana. Finalment alguns OBJECTES DE COMPANYIA, objectes plàstics que prenen vida quan l'artista materialitza la poètica del desús.

Unicitat

Dona

Gènere

GUILLEM VILADOT
de la poesia concreta a la poesia visual

del 5 de setembre al 24 d'octubre de 2008
inauguració 9 de setembre a les 19 h
Espai Betúlia
Enric Borràs43-47
08912 Badalona

Programa de "Poesia i cia...08"

2008-08-01T09:46:00.000-07:00

A DUES VEUS

Coloma Lleal

Mar Serra (piano)

Dijous, 18 de setembre a les 21h

TEATRE ZORRILLA

LES METAMORFOSIS DEL VIATGE

LA BATZUCA

(poemes d'Agustí Bartra)

Dimecres, 22 d'octubre a les 21h

TEATRE ZORRILLA

DÓNA'M LA LLUNA

Primitiva Reverter

Joan Arqué (actor)

Lluna Aragon (violí)

Oriol Pidelaserra (piano)

Dimecres, 26 de novembre a les 21h

TEATRE ZORRILLA

EN EL TRÒPIC

David Castillo

Gerard Quintana (veu)

Francesc Bertran (guitarra)

Dimecres, 17 de desembre a les 21h

TEATRE ZORRILLA

EXPOSICIONS

GUILLEM VILADOT:

de la poesia concreta a la poesia visual
del 5 de setembre al 24 d’octubre

ESPAI BETÚLIA

MUDANCES

Dionís Orrit, Paco Fanés i Joan Puche
del 2 al 26 d’octubre

EL REFUGI

Dalt la Vila no calla!!!

2008-07-21T07:49:00.000-07:00

“Dalt la Vila no calla!”… i no calla perquè encara hi ha molt a dir.…i gràcies a vosaltres, veïns, amics, poetes i músics , podem seguir alçant la veu per mantenir viu el nom de Dalt la Vila, perquè tots som la veu del barri.
Amb aquestes paraules de Joan Sansa va començar la vetllada poètico-literaria del 13 de juny als jardins de la Rectoria de Santa Maria (Badalona) que va aplegar unes 150 persones i un bon grapat de escriptors de la ciutat (Jordi Albadalejo, Odile Arqué, Ricard Biel, Paco Fanés, Jordi Font-Agustí, Julià de Jodar, Coloma Lleal, Pep Mita, Joan Puche, Primitiva Reverter, Gerard Sala, Joan Soler i Amigó, Valentí Soler, Andreu Solsona i els músics Ferran Besalduch i Xavi Lozano) molts d'ells amics i col·laboradors del Pont del Petroli.

Odile Arqué i Jordi Albadalejo

Coloma Lleal, Pep Mita i Ferran Besalduch

Andreu Solsona i Joan Puche

Quan passa la paraula... Paco Fanés

2008-07-20T07:03:00.000-07:00

El passat 3 de juliol uns quants amics de Pont del Petroli (Geni Bigas, Pep Mita, Paco Fanés i Joan Puche) van intervenir a l'exposició de Judith Themistanjioglus a l'Espai Betúlia "Bla, bla, bla" fent un recital-performance-visita guiada camuflats entre les obres de la mostra. En el vídeo Paco Fanés recitant un poema del seu llibre "Via 1"

Quan passa la paraula...

De creure no creure a creure que no (poemari bright, de Joan Alòs

2008-05-12T09:34:00.000-07:00

En aquests moments s'està cuinant el desè volum (10) de la "col·lecció de poesia Pont del Petroli" "De creure no creure a creure que no (poemari bright" primer poemari de Joan Alòs amb pròleg de Rodolfo del Hoyo. Per anar obrint boca aquí teniu un tast.

newtoniana
ianua cæli stella matutina

ínfima germana
remota llavor sagrada
bri d'eternitat

gentil companya de dansa
d'un presoner de l'instant

vestida de dol

la miràvem
plena o gairebé potser
cimbellant edificis vora mar:
demà en serem indiferents
per un nombre indeterminat de dies i de setmanes
fins que es doni la conjunció
i
no pugui poder
passar inadvertida ni tan sols en el neguit
de la ciutat

mentrestant ni plena ni buida
ni vella ni nova
ni creixent ni minvant

a ciutat tot és màxim o s’ignora

Memorial dels desheretats

2008-04-25T16:12:00.000-07:00

Ens han arribat unes imatges del passat 14 de desembre de l'acte en que Suburbe va presentar el nou número de la publicació "Propagant: Mural d'Actualitat" amb una intervenció a l'Ateneu Barcelonès. Us adjuntem l'enregistrament (una mica mogut) de l'acte poètic que es va realitzar amb la col·laboració de la nostra associació i que va consistir en un recital poètic del poemari de Valentí Soler "Oratori en memòria dels Desheretats" a càrrec de l'actor Andreu Solsona i el mateix autor, amb acompanyament musical de Laia Besalduch al violí i Raül Cañizar a la guitarra.

Els murals de "Propagant" són el resultat del treball interdisciplinari de diversos il·lustradors, dissenyadors, fotògrafs, redactors i documentalistes que signen col·lectivament sota el pseudònim d'Estenent el Desastre.

Fidel Picó a l'Heliogàbal

2008-04-07T06:55:00.000-07:00

El passat 5 d'abril es va presentar el llibre "Reclamo la paraula" de Fidel Picó al bar Heliogàbal. En Fidel ens va obsequiar amb una lectura del seu poemari amb la participació de Sandra Blanch i Irene Lop davant d'un nombrós públic que va omplir la sala de gom a gom. Com a mostra tres talls del recital.

Amb les multituds

Marge/s

Des de terra

Jordi Badiella al Marroc

2008-04-04T21:09:00.000-07:00

El dia 18 de març es va presentar a Tizi-n-Imnayen (Marroc), "Asefru i Yiman", el volum número 8 de la col·lecció La puça del petroli. L’acte va ser presentat pel professor Mbarek TAOUS i va comptar amb la participació de l’autor i del seu traductor a l’amazig, el poeta Eumar DERWIC.
Així mateix es van presentar dues obres més: Els trenta-set d’Unefgu, de Jordi Badiella (podeu veure’n el contingut a www.mondeberbere.com) i Taskiwin, d’Eumar DERWIC.
L’acte va comptar amb una nombrosa assistència i va ser completat amb una selecció de cançons amazigs per part de tres grups locals.

Reclamo la paraula, Fidel Picó

2008-03-27T12:26:00.000-07:00

El proper 5 d'abril a les 21,30 hores presentem "Reclamo la paraula" de Fidel Picó a l'Heliogàbal al carrer Ramón i Cajal, 80 (metro L4 Joanic) del barri de Gràcia. En Fidel ens ha fet arribar aquest text de presentació:

"Després de nits interminables de silencis per fi, i arribats als 40..., RECLAMO LA PARAULA. "Reclamo la paraula" (poemes 2004-2007) per dir clar (i dir-me) que queda molt per proposar, contraposar i fer. Reclamo poder afirmar i negar, reclamo la paraula per (fer) sentir. El llibre... ?; un viatge poètic de l’exterior a l’interior. El primer reclam, “entre ells i nosaltres”: intents de poesia social, compromesa, intents de copsar la realitat (bruta tal vegada) del carrer. Una mirada entre multituds, entre perduts, entre el dolor, la ràbia o la por, entre derrotes i derrotats. El segon reclam, “entre tu i jo”: mots de “raons”, mirada de racons íntims; un viatge cap a dins on transita la meva memòria, teixida entre la tendresa, l’amistat, la poesia mateixa, l’angoixa..., l’amor, en definitiva. Perquè entre el carrer i la cambra, el plural i el singular..., per fi aixeco el dit, demano la paraula, i reclamo molts mots i alguns silencis."

des de terra...

Només fa falta que el dia s’obri de claror
o que em convideu a les vostres festes
perquè no m’arrossegui per les llambordes.
Llavors, ja hauré caigut a terra
i estabornit, miraré els palaus que edifiqueu
i poseu a la venda.
Des de terra, jo ja hauré comprat.
Tindré un sac de pedres,
una finestra oberta a Diagonal Mar
i definitivament, un lloc on ser més obedient.

empenta

Més enllà de tenir les idees netes
i ben empedrades; tinc el teu alè,
els teus mots justos, compactes;
la teva petjada recte, marbre frontal.
Coincidint en cada albada,
imploro el teu coratge,
un puny d’empenta per recórrer
tots els rius,
tots els boscos,
tots els mars possibles,
tots els recers del teu cos.
Perquè em portis a una andana de tren,
o a la terminal B de Barajas,
palanca de trànsit vers el ‘Nou Món’.

O potser tan sols cal que m’indiquis
com arribar sa al carrer de dalt.

Poemes dels 70 i 80 a Mataró

2008-03-14T20:53:00.000-07:00

Dimarts, 11 de març a les 21 hores. Arcadia Cafè Cultural. Mataró. Paco Fanés i Joan Casellas presenten els dos llibres de JM Calleja: "Poemes dels setanta" & "Poemes dels vuitanta". Per continuar una regressió temporal (més aviat un flaix-back) visionant tres curts dirigits pel mateix Josep Calleja: Records d'aigua (1976), Refugi (1977) i Espais (1978). Per acabar, una mica d'enyorança i unes estrelles.

Paco Fanés i Joan Casellas durant la presentació